Cultura i poder

 

Jawlensky 1934

"I pertot arreu, fins i tot on no es trobava escrita, es percebia la presència de la frase que iguala en niciesa la que afirma que la religió és opi: em refereixo a la frase "La cultura és poder."

I tampoc en aquesta frase els mots no tenen el seu significat originari, sinó un de manipulat. Es podria dir, segons vingués de gust, "El poder és cultura"; o bé, si es volia així: "La cultura és feblesa"; o bé, segons la voluntat de qui ho preferís així: "La cultura ens fa més forts, o bé més febles."

(...) Els que havien viscut en la impotència i la incultura durant tant de temps es pensaven que la cultura o tal cosa o tal altra que no havien posseït durant tant temps proporcionaven i mantenien el poder dels poderosos.

I això que aquesta frase ja era errònia pel fet que en realitat els poderosos no disposen pas de cultura, sinó que, ben al contrari, són incultes.

Així mateix, resulta pueril mirar de fer atractiva la cultura a les persones tot dient que els proporcionarà poder.

És semblant a la bestiesa de prometre llaminadures als infants quan es vol aconseguir que siguin obedients i treballadors. Si es fa així, se'ls desorienta i se'ls fa creure que l'obediència i la laboriositat no porten en si mateixes la recompensa, sinó que proporcionen una altra recompensa per la llengua i el paladar, dos òrgans que no tenen res a veure amb l'obediència i la laboriositat.

Així doncs, a conseqüència d'aquesta frase estúpida, la gent que havia estat impotent durant tant de temps, ben igual que els infants, es veia obligada a creure que la cultura comporta alguna recompensa diferent de la que constitueix ella mateixa: cultura, precisament."

Joseph Roth a L'Anticrist (1934)