Sincer envers Déu

 

"Pel que sembla, i a desgrat que puguem sentir-nos rebecs a l'esforç que això implica, ara ens és demanat que fornim un motlle radicalment nou, o que procedim a una metamorfosi de la nostra fe i de les nostres pràctiques cristianes. Estic convençut que un remodelatge així deixarà indemne la veritat fonamental de l'Evangeli. Però això vol dir que hem d'aprestar-nos per tal que tot  entri en la fosa -àdhuc les nostres més preuades categories religioses i els nostres absoluts morals. I la primera cosa que hem d'estar disposats a deixar-hi anar és la imatge que ens forgem de Déu mateix." 

"Sense la constant disciplina del pensament teològic, sense la nostra recerca del que realment volem dir amb els símbols, sense l'eliminació dels mites morts, i sense una total sinceritat davant Déu, amb nosaltres mateixos i amb el món, l'Església pot caure ràpidament en l'obscurantisme, i la seva fe, el seu capteniment i el seu culte poden esdevenir cada vegada més formalistes i buits"

"Veuria molta més esperança per a l'Església si s'organitzava, no pas en defensa dels interessos de la religió contra les escomeses de l'Estat (per legítim i necessari que això pugui ésser), sinó per a equipar els cristians, gràcies a la qualitat i al poder de llur vida de comunitat, per tal que puguin entrar amb llur "disciplina secreta" en totes les empreses seculars, vivificants i arriscades de la nostra època, a fi d'encalçar-hi i descobrir-hi els designis de Déu." 

John A.T. Robinson a Honest to God

Honest to God és un llibre escrit l'any 1962 del bisbe anglicà anglès John A.T. Robinson (1919-1983). En català es va publicar el 1966, en una edició amb un paper de baixa qualitat, una traducció una mica especial (parla del "fundamentalisme") i precedit per una presentació impròpia i absurda dedicada a atacar el llibre (potser els editors es van voler curar en salut, però fer això és indigne). En el seu moment l'obra va tenir un gran impacte mundial (vendes de 350.000 exemplars en anglès, traduccions a l'alemany, francès, suec, holandès, danès, italià, japonès, castellà, català...), essent objecte de debat intens. Ara que es parla del rabí Greg Epstein de Harvard i el seu llibre Good without God (veure La Vanguardia del 08.09.2021) pot ser un bon moment per recordar l'impacte del bisbe Robinson amb el seu Honest to God...

Una de les coses bones de tenir setanta anys és que pots rellegir llibres com aquest, que vas llegir de jove, i veure què et semblen ara. Hi ha llibres que envelleixen malament, i ja no tenen gaire interès. Aquest no; Honest to God ha envellit bé. Em pregunto si el vaig entendre prou quan el vaig llegir de jove. Ara m'ha resultat una lectura estimulant, i l'he viscut com un text valent i consistent. No sé si les noves generacions tenen prou referents com per fruir-lo, però a mi m'ha agradat. La posició de Robinson em sembla honesta i treballada. M'hi sento a prop. Crec que explora un camí vàlid, que probablement ha estat desaprofitat en els àmbits cristians. Ell mira de pensar Déu més enllà de la tensió entre naturalisme i sobrenaturalisme (negació i afirmació de l'existència d'una entitat divina fora del cosmos, per dir-ho curt). I ho fa amb fecunditat i fidelitat al cristianisme.

A principis dels anys seixanta la referència al símbol i al mite en el marc de la reflexió religiosa ja hi era, però d'una manera menys rellevant del que hi pugui ser ara. I encara no havia arribat el moment àlgid del diàleg interreligiós que es va produir en els darrers anys del segle XX i els primers anys del segle XXI per després desaparèixer del mapa i caure en un sorprenent i malaurat oblit (potser derivat de la presa de consciència per part de sectors religiosos preeminents que aquest diàleg podia acabar anant en contra de les seves posicions ideològiques i institucionals). Potser la gent que podia sintonitzar amb la proposta de Robinson i amb el diàleg interreligiós simplement es va allunyar de la temàtica religiosa o va retornar a les seguretats de l'ortodòxia més o menys fonamentalista. Aquest lloc secundari de la qüestió simbòlica i el diàleg interreligiós es dóna lògicament també en altres teòlegs de l'època, com en el cas de Walter Kasper en la seva "Introducció a la fe", conjunt de conferències escrites bàsicament cap a 1970.

Robinson més aviat sembla apuntar cap a un cristianisme poc o gens "religiós", una posició respectable i que, amb una mica de debat, crec que no seria difícil fer compatible amb les posicions que tendeixen a subratllar la validesa actual de totes les grans tradicions religioses. El punt de coincidència que permetria retrobar-se a aquestes formulacions aparentment distants seria la convicció que el procés de revisió que Robinson aplica al cristianisme també es pot i s'ha d'aplicar a les altres religions. I que aquestes, un cop depassat per part de totes elles el "supranaturalisme", podrien conviure i dialogar tranquil·lament i fecundament, contribuint així de manera rellevant al futur en pau i respecte de la humanitat. Per això crec que Robinson continua essent vigent, que el seu coratge continua essent exemplar i que les seves propostes continuen sent útils i necessàries.