Art i idea

Torres-Garcia 1915

"L'art no és la reproducció de les coses belles d'aquest món; és més aviat un comentari sobre aquestes coses, fet per un artista. No és tampoc representació, aparença; és veritat, és idea. És així mateix quelcom de condensat i de sintètic, perquè de l'ordre complet, fa quelcom de proporcionat a la capacitat humana: condensa el món en una obra, perquè és universal.

Aquesta és la serenitat, l'eternitat que veiem en les obres mestres.

(...)

En tota obra d'art superior, la idea de cada objecte, més que la seva realitat o particularisme, és l'essencial. Car per un veritable artista, com ho és el creador d'imatges grandioses i fortes, la realitat no té el mateix significat que per a l'artista banal o per a l'home ordinari. No veu l'objecte isoladament, sinó formant part d'un conjunt: ell veu el món, i per tant aquell objecte és viu.

No veu l'objecte dins del seu significat ordinari, perquè per a ell és pura forma, és a dir, objecte de contemplació i no d'utilitat. Per últim, ell veu l'eternitat de les coses, quelcom de persistent, el general, en fi, la idea, que apareix entre la vida i la mort de les coses vivents. No és, doncs, cap cosa objectiva, cap realitat, sinó quelcom que sols l'artista ha concebut. I aquesta cosa constant, persistent, eterna si es vol, aquesta llei de les coses, és el que veu l'artista superior, i no l'objecte material, com tothom. Ell veu en el color i la forma l'expressió d'aquesta idea.

(...)

L'artista ha de cercar la bellesa i l'harmonia dins de si mateix, perquè l'harmonia de la natura tampoc és el que nosaltres anomenem bellesa, que és la manifestació de l'esperit. La natura no fa més que fecundar-lo, i el somni d'aquest és la bellesa, que és quelcom que només s'adreça a l'ésser humà i ve de l'ésser humà. (...) Pobre artista (si és que es pot anomenar tal) el que es limita a la còpia de lo real! Però hi ha l'extrem oposat: el que tot ho cerca dins de si mateix. Aquest cau en una fantasia buida, perquè l'esperit ha de ser fecundat per tot lo viu que ens envolta, ja que en art, tot el que no correspongui a una realitat, a quelcom de concret, és una fantasia sense interès.

(...)

L'art superior és mou en una altra esfera. No és ni fantàstic ni real: és verdader. Ell vol donar-nos l'essència de les coses, fuig de lo accidental, de l'aparença; ell cerca la veritat, realitza la síntesi. I així ens dóna, en un tot proporcionat a la nostra capacitat, l'ordre de les coses."

Joaquim Torres-Garcia, Notes sobre art (1913)