El luxe

Macke 1913

A La Vanguardia del 23 de febrer de 2020 s'explica que "en un esforç per renovar l'oferta editorial, La Vanguardia inicia una nova etapa del seu suplement dominical, un producte consolidat en les tres últimes dècades que a partir del 22 de març estrenarà disseny, es ­dirà Magazine Lifestyle, tindrà una orientació cap al luxe i els estils de vida. (...) La nova oferta de La Vanguardia, una revista estimulant i cosmopolita que aspira a ser un elogi del bon gust, (...) apostarà per continguts relacionats amb la creació artística, el disseny, l'arquitectura, la gastronomia, el motor, la tecnologia, els viatges, hotels singulars i d'altres experiències. El luxe, la moda i la bellesa tindran una presència important en aquesta revista d'estil de vida, d'esperit inspiracional i prescriptor. (...) Presentarà les últimes novetats de rellotges, joies, perfums, regals, decoració, interiorisme i cosmètica, entre altres."

Bé, cada editor pot fer el que considera adient, evidentment. Però els altres tenim el dret d'avaluar les seves propostes. I, si s'escau, de criticar-les. El nou Magazine de La Vanguardia sembla alinear-se totalment amb el mensual Fashion&Arts que ja es publica (no queda clar si es fusionen ambdues publicacions o es mantindran separades). Tenen la mateixa manera d'aproximar-se a la realitat. Una manera que em desagrada profundament, i em sap més greu encara com a fidel lector que soc de La Vanguardia.

Els fragments triats miren de presentar succintament el nucli de la proposta d'aquestes publicacions. El punt central sembla ser la "orientació cap al luxe i els estils de vida". Com si aquests dos conceptes anessin vinculats. Crec que aquí hi ha una opció perversa, creadora de confusió, desorientadora. Realment es pot vincular "luxe" i "estil de vida"? D'alguna manera, implícitament, subliminalment, es ve a dir que el bon estil de vida és el que gira al voltant del luxe, el que està vinculat al luxe. I això és una perversa falsedat. Cal denunciar aquest subtil implícit, enormement destructiu. Si més no per als que considerem que és precisament el contrari: que un bon estil de vida no pot anar lligat al luxe.

I tot això es vincula amb el bon gust: "una revista estimulant i cosmopolita que aspira a ser un elogi del bon gust". Una altra greu perversió. El bon gust no anirà mai lligat al luxe i a l'ostentació, a l'exhibició de riquesa i prepotència, a considerar com a ideal de vida la constant despesa en coses que subratllen com en som de privilegiats. Amb l'agreujant que sovint és al revés, i que molts d'aquests productes "de luxe" són enormes mostres de mal gust (la gran sèrie Gomorra ho mostra bé amb els seus interiors de les cases dels caps mafiosos).

I llavors es proposa un embolic interdisciplinari on es barregen, com si compartissin aquest ideal, les més diverses disciplines: "la creació artística, el disseny, l'arquitectura, la gastronomia, el motor, la tecnologia, els viatges, hotels singulars", "el luxe, la moda i la bellesa", "rellotges, joies, perfums, regals, decoració, interiorisme i cosmètica". Quina malèfica i interessada barreja, quina cerimònia de la confusió!

I això es presenta com a un "ideal de vida", fent el tema encara més greu. El nou Magazine (com ja fa Fashion&Arts) vol ser una "revista d'estil de vida, d'esperit inspiracional i prescriptor". Més clar, l'aigua: es proposa un model de vida per tal d'inspirar la gent, per tant de prescriure el que és millor, per tal, per tant, de difondre aquesta manera de viure i presentar-la com a la forma de vida ideal, la més valuosa, la més digne de ser viscuda. S'assenyala la mena de món que volem construir. Amb això la perversió ja arriba a l'extrem.

Quina barreja de pena i refús que genera aquesta mena de proposta en els tenim una altra mena d'ideals, en els que veiem el món i la vida d'una manera diferent, en molts aspectes oposada a la que es pretén defensar en aquesta iniciativa!