L'espai interreligiós 2

Sonia Delaunay 1938

Com a complement del post de 14.02.20, afegim dues consideracions.

La primera fa referència a la denominació d'aquesta mena d'espais. Creiem que hi ha tres opcions igualment adients: la d'"Espai Interreligiós", la d'"Espai Interreligiós i de Silenci" i la d'"Espai del Silenci i la Paraula". Les dues darreres expliciten més la dinàmica d'interrelació entre el silenci i la parau la que hauria de caracteritzar aquests espais. Que cada persona o col·lectiu opti per la denominació que més li plagui. Nosaltres en endavant farem servir més aviat la segona (EIS).

L'altra consideració fa referència a la magnitud d'aquests espais. El text del 14.02.20 sembla apuntar cap a espais d'una magnitud considerable. Tan de bo n'hi pogués haver de grans, però cal tenir present de que també n'hi pot haver de molt més modests i funcionals. El que compta no és la magnitud sinó la seva capacitat de ser invitacions a obrir-se al silenci i la paraula, o si es prefereix al Silenci i la Paraula. De ser espais que afavoreixin, que potenciïn la interrelació entre el silenci i la paraula.

Aquests EIS bàsics, petits, simples i de poc cost es podrien incorporar a molts espais (fins i tot es podria pensar en una versió domèstica, i també en una de portàtil). Un EIS bàsic es podria utilitzar tant en el marc d'institucions com en el d'espais públics. Només cal disposar d'un espai quadrat (més freqüent que un espai circular) i transformar-lo en un octàgon afegint-hi quatre plafons o murs als quatre angles del quadrat fent un angle de 135 graus amb els murs existents. O bé, si es disposa d'un mur base, afegir-hi set plafons o murs formant l'octàgon, en un dels quals hi hauria la porta d'entrada (preferiblement en l'orientat al nord; si no es pot mantenir l'orientació segons la rosa dels vents, llavors es pot fer simplement que entrant a l'esquerra hi hagi el mur del judaisme, seguit dels del cristianisme i l'islam, i entrant a la dreta els murs del xinisme, l'hinduisme i el buddhisme. El mur que queda oposat a la porta seria el dedicat a les religions ancestrals i altres). En la seva versió més simple, cada mur tindria un element gràfic cobert amb una cortina. La persona o grup que utilitzés l'espai decidiria quines cortines vol tenir obertes (si no hi ha consens, podrien estar totes tancades).

En el cas d'un EIS domèstic es pot adaptar un espai amb set imatges posades octagonalment, sigui com a objectes a terra o sobre una lleixa a una certa alçada, sigui com a petits plafons plans amb les imatges triades. Si la persona vol donar preferència a una determinada imatge, és qüestió de posar-la a la part oposada a l'obertura d'entrada (o al lloc de seure), ordenant la resta d'imatges de la manera indicada.

Un EIS portàtil (que podria tenir mides molt diverses) seria simplement un conjunt de set plafons mòbils amb les imatges triades, que es podria instal·lar a qualsevol lloc, interior o exterior.


Algunes imatges recomanables per a aquests EIS bàsics podrien ser:

- per al judaisme, l'estrella de David, o la menorah (el canelobre dels set braços), o els rotlles de la Torah.

- per al cristianisme, la creu o una majestat romànica o un Crist gòtic (punt d'equilibri entre els pantocràtors solars i els Crists en creu renaixentistes i barrocs).

- per a l'islam, la lluna minvant amb l'estel, o una cal·ligrafia del nom d'Al·lah o una imatge d'un mihrab.

- per al xinisme, el signe del Dao o bé el trigrama kien (el cel) de l'Yi Jing.

- per a l'hinduisme, la síl·laba Om o be un yantra o una imatge de Brahma, Vixnu o Xiva.

- per al buddhisme, la roda del Dharma o una bona imatge del Buddha assegut o un mandala.

- per a les religions ancestrals i altres, un tòtem polinesi o un d'Elsworth Kelly o  un quadre de Rothko.