Virtuts romanes

"Les virtuts que ens donarien pau i resistència íntima estan passades de moda. De fet, els antics romans ja les propugnaven.

Auctoritas, en primer lloc. Aquests lideratges fulgurants d'ara sempre acaben escandalosament, però hi ha maneres de construir-ne de duradors: els lideratges fonamentats en la paciència i l'autenticitat (virtuts avui molt devaluades). 

Comitas equival a una barreja d'humor i cortesia: en oposició a l'amistat entesa com una suma infinita de contactes, proposa relacions lentes i denses, de mesura humana.

Clementia implica la pràctica de la suavitat social, la deferència i la gentilesa. Ajuda a recuperar formes de relació perdudes: la lleialtat, el compromís, la paraula donada.

Firmitas és la capacitat que tenim de resistir la pressió d'un entorn estrident; la voluntat de defensar les creences pròpies ­encara que contradiguin l'entusiasme de l'entorn.

Frugalitas proposa temprança, sobrietat, senzillesa. Contra l'imperi de l'excés: la contenció i la mesura. Contra la tirania del Twitter o el WhatsApp: silenci, converses cara a cara, lectures tranquil·les.

Gravitas subratlla la importància d'allò que és essencial. Convida a discernir entre anècdota i categoria, entre moda i corrent de fons, entre necessitat i desig. En un món on tothom es fa la víctima i reclama atenció, gravitas subratlla la responsabilitat.

Humanitas és allò que anomenen empatia. La polarització política o la competència mercantil han imposat la moda de l'exclusió: l'altre ha d'apartar-se perquè jo pugui existir. És propi de la humanitas, en canvi, defensar la presència de l'altre.

La ­pietas romana no equival a pietat, sinó a submissió, una paraula que el món contemporani considera horrible. Entre els romans implicava un respecte per l'ordre natural i social. Entre nosaltres serveix per enfrontar-nos serenament a dos dels grans problemes actuals: el respecte a la natura, que la nostra forma de vida està emmalaltint; i, en unes societats tan barrejades de llengües, costums i identitats com les nostres, afavoreix una actitud tolerant amb els veïns que ens desagraden. Pietas equival a patriotisme: amor a allò que és propi. Tan oposat al nacionalisme, que tendeix a odiar el veí.

Prudentia, virtut del tot desprestigiada, equival a cautela i discreció personals. S'oposa tant als excessos de l'economia especulativa com a la frivolitat política. En un món tan ple de mentides i notícies falses, una punta de freda incredulitat és imprescindible.

Tanca la llista veritas. Viure en societat és molt difícil; però sense esforç i rigor és impossible. Veritas contribueix a distingir el desig íntim del dret col·lectiu i a discernir la crida de l'instint de l'opinió pensada. Veritas protegeix dels enganys de l'emoció. Implica, no pas la possessió de la veritat, sinó la pràctica de l'honestedat intel·lectual amb tu mateix i amb els teus companys de viatge."

Antoni Puigverd a La Vanguardia del 29.04.2019