L'hora

Del Gitanjali de R. Tagore (1861-1941) (traducció de Maria de Quadras):

16

"He estat convidat a la festa d'aquest món, i la meva vida ha estat així beneïda. Els meus ulls han vist, i les meves orelles han sentit. El meu paper en aquesta festa era tocar el meu instrument, i he fet tot el que he pogut. Ara us demano si, per fi, és arribada l'hora en què pugui venir a esguardar-vos el rostre i oferir-vos la meva salutació silenciosa."

71

"El dia s'ha acabat, l'ombra recobreix la terra. És arribada l'hora d'anar al riu a emplenar el meu càntir. La melangiosa música de l'aigua fa delerós l'aire del capvespre i em crida fora de la foscor. No hi ha ningú pel viarany solitari, el vent ha parat, les ones salten a la ribera. No sé si retornaré a casa, ni sé qui podria trobar-hi. Allí al gual, en la seva petita barca,un home toca el seu llaüt."

87

"El dia que la mort truqui a la teva porta, ¿què li oferiràs? Posaré davant seu el vas curull de la meva vida; mai no la deixaré marxar amb les mans buides. Tota la dolça verema dels meus dies de tardor i de les meves nits d'estiu, tots els salaris i espigolaments de la meva ocupada vida, els posaré davant seu en cloure's els meus dies, quan la mort trucarà a la meva porta."

90

"Digueu-me adéu, germans, ja he pres comiat! Us saludo a tots i me'n vaig. Us retorno les claus de la meva porta i us dono tots els drets a la meva casa. Només us demano les vostres darreres paraules d'afecte. Hem estat veïns molt de temps, però he rebut més del que podia donar. Ara clareja el dia i s'ha apagat la llàntia que il·lumina el meu racó més fosc. He estat requerit, i estic preparat per al meu viatge."

91

"Al moment de la meva partença, desitgeu-me bona sort, amics meus! El cel s'enrogeix amb l'aurora i és bell el meu camí. No em pregunteu què m'emporto. Comença la jornada amb les mans buides i el cor expectant. Em posaré la meva garlanda de noces. No porto el vestit vermell fosc del treballador i, per més que trobaré perills en la meva ruta, el meu esperit no sent temor. L'estrella del capvespre sorgirà quan acabaré el meu viatge i les tristes notes de les melodies capvesprals sonaran des de la reixa del Rei."