dimecres, 10 d’abril del 2019

Ubicació




Klee 1930


De vegades és bo, o si més no entretingut, tenir algun model senzill que ajudi a situar als altres i a nosaltres mateixos. Un model que permeti també veure la diferència entre com ens autoubiquem i com ens ubiquen els altres.

Els models de vuit opcions demanen una mica de temps però són assequibles. Un model de vuit opcions es pot configurar a partir de tres eixos (que per a ser representats en l'espai demanen una figura amb volum). Segueix essent un model molt simplista, en diferenciar només dues posicions en cada eix (hi ha una alternativa molt més matisada, que és prendre posició quantitativament sobre cada banda de l'eix: en lloc de dir "em situo a A o a B", dir "em situo a x unitats d'A o a y unitats de B", el que dona unes ubicacions molt més precises).


Un exemple de caire més aviat polític de model de vuit opcions seria agafar els tres eixos següents:

- L'eix FC. A una banda hi ha la Fredor, entesa com a indiferència envers les situacions personals, derivada de la devoció a algun element considerat superior al benestar de les persones: un ideal, un principi, una visió pragmàtica, la Revolució, la Història... Pot ser la devoció a l'eficiència, o al benefici, o a l'ordre, o al poder. Les persones fredes donen preferència a la necessitat lògica, a la justesa objectiva, i per a elles la finalitat justifica els mitjans emprats. L'individu ha d'estar subordinat i pot ser sacrificat a la comunitat, la generació present s'ha de sacrificar pel benestar de les generacions futures. A l'altra banda hi ha la Calidesa, la sensibilitat per les persones concretes, l'atenció a la pròpia consciència o veu interior, l'humanitarisme, l'exigència ètica (que les persones fredes descriuen com a escrúpols humanitaris, sentimentalisme, bonisme, submissió a la pietat, vel·leïtats moralitzants, emocions metafísiques, embriaguesa mística, transports d'humilitat i de dolor, tendència al martiri).

- L'eix DE. A una banda hi ha la Dreta, que dona preeminència a la conservació de les situacions tal com estan, per por al desordre, al caos, o a la pèrdua de privilegis, subratllant conceptes com "l'ordre, la continuïtat, la decència, el dret, l'honor" (com diu Màlvica a Il Gattopardo). A l'altra banda hi ha l'Esquerra, que dóna preferència al progrés, el canvi, la novetat, la redistribució de la riquesa.

- L'eix PU. A una banda hi ha el Patriotisme, el posar la pròpia nació pel damunt dels interessos de les persones concretes, la defensa de la pàtria com a prioritat, i de vegades una certa visió de superioritat de la pròpia pàtria sobre les altres. De vegades se'n diu nacionalisme, i és cert que tant patriotisme com nacionalisme poden ser termes tant positius com negatius; aquí agafem el terme Patriotisme en la seva accepció negativa. A l'altra banda hi ha l'Universalisme, que subratllaria la igualtat de drets de tots els humans i la preeminència d'aquests drets sobre els privilegis de cada país, tot i reconèixer la realitat operativa de les nacions.


Si no mesurem quantitativament les posicions en els eixos, aquests tres eixos donen lloc a vuit opcions. Mirem de posar-hi alguns exemples per fer-les més tangibles, tot i que les ubicacions són molt provisionals i aniria bé discutir-les i tenir-ne més per a perfilar millor l'esquema.

- FDP. Churchill i Hitler (quina paradoxa, veure'ls coincidir a la mateixa ubicació...). De Gaulle. Mussolini i Franco. Putin. Trump.

- FEP. Stalin. I Mitterand, Fidel Castro, Chávez.

- CDP. Gandhi. Kennedy. Joaquín Ruiz Giménez. Aldo Moro.

- CEP. Mendès-France. Mandela.

- FDU. Pius XII. Steve Bannon. Bin Laden.

- FEU. Potser Lenin i Trotski serien ubicables aquí, i alguns dels revolucionaris bolxevics després depurats -i assassinats- per Stalin. També el Che Guevara.

- CDU. Tolstoi. Joan XXIII. Romain Rolland, Stefan Zweig, Hermann Hesse.

- CEU. Aranguren. Berlinguer.