Espais entre nosaltres

"In every important way we are such secrets from each other, and I do believe there is a separate language in each of us, also a separate aesthetics and a separate jurisprudence. Every single one of us is a little civilization built on the ruins of any number of preceeding civilizations, but with our own variant notions of what is beautiful and what is acceptable - which, I hasten to add, we generally do not satisfy and by which we struggle to live. We take fortuitous ressemblances among us to be actual likeness, because those around us have also fallen heir to the same customs, trade in the same coin, acknowledge, more or less, the same notions of decency and sanity.  But all that really just allows us to coexist with the inviolable, untraversable, and utterly vast spaces between us.

Maybe I should have said we are like planets. But then I would have lost some of the point of saying that we are like civilizations. The planets may have been sloughed from the same star, but still the historical dimension is missing from that simile, and it is true that we all do live in the ruins of the lives of other generations, so there is a seeming continuity which is important because it deceives us."


Marilynne Robinson a Gilead (2004)



Possible traducció:


"En tot tema important som tan secrets els uns pels altres, que crec que hi ha un llenguatge diferent a cadascun de nosaltres, i també una estètica separada i una jurisprudència separada. Cadascun de nosaltres és una petita civilització construïda sobre les ruïnes de cert nombre de civilitzacions anteriors, però amb les nostres pròpies nocions variants del que és bell i el que és acceptable - que, m'apresso a afegir, generalment no satisfem i amb les quals lluitem per viure. Prenem ressemblances fortuïtes entre nosaltres com a similituds reals, perquè els que ens envolten també són hereus dels mateixos costums, comercien amb la mateixa moneda, comparteixen, més o menys, les mateixes nocions de decència i de cordura. Però tot això realment només ens permet coexistir amb els inviolables, no transitables i absolutament vastos espais que hi ha entre nosaltres.

Potser hauria d'haver dit que som com planetes. Però llavors hauria perdut part del punt de dir que som com civilitzacions. Els planetes poden haver estat produïts per la mateixa estrella, però la dimensió històrica falta en aquest símil, i és cert que tots vivim en les ruïnes de les vides d'altres generacions, pel que hi ha una continuïtat aparent que és important perquè ens enganya."