Pau

Picasso 1932

"The Peace that is here meant is not the negative conception of anaesthesia. It is a positive feeling which crowns the "life and motion" of the soul. It is hard to define and difficult to speak of. It is not a hope for the future, nor is it an interest in present details. It is a broadening of feeling due to the emergence of some deep metaphysical insight, unverbalized and yet momentous in its coordination of values. Its first effect is the removal of the stress of acquisitive feeling arising from the soul's preoccupation with itself. Thus Peace carries with it a surpassing of personality. There is an inversion of relative values. It is primarily a trust in the efficacy of Beauty. It is a sense that fineness of achievement is as it were a key unlocking treasures that the narrow nature of things would keep remote. There is thus involved a grasp of infinitude, an appeal beyond boundaries. Its emotional effect is the subsidence of turbulence which inhibits. More accurately, it preserves the springs of energy, and at the same time masters them for the avoidance of paralyzing distractions. The trust in the self-justification of Beauty introduces faith, where reason fails to reveal the details.

The experience of Peace is largely beyond the control of purpose. It comes as a gift. The deliberate aim at Peace very easily passes into its bastard substitute, Anaesthesia. In other words, in the place of a quality of "life and motion", there is substituted their destruction. Thus Peace is the removal of inhibition and not its introduction. It results in a wider sweep of conscious interest. It enlarges the field of attention. Thus Peace is self-control at its widest, - at the width where the "self" has been lost, and interest has been transferred to coordinations wider than personality. Here the real motive interests are meant, and not the superficial play of discursive ideas. Peace is helped by such superficial width, and also promotes it. In fact it is largely for this reason that Peace is so essential for civilization. It is the barrier against narrowness. One of its fruits is that passion whose existence Hume denied, the love of mankind as such."

Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XX, 3

Possible traducció:

"La Pau a la que aquí és fa referència no és la concepció negativa de l'anestèsia. És un sentiment positiu que corona la" vida i moviment "de l'ànima. És difícil de definir i difícil de parlar-ne. No és una esperança per al futur, ni un interès en els detalls del present. És una ampliació de sentiment deguda a l'aparició d'una profunda visió metafísica, no verbalitzada i tot i això transcendental per la seva coordinació de valors. El seu primer efecte és l'eliminació de l'estrès de la sensació adquisitiva que sorgeix a partir de la preocupació de l'ànima per ella mateixa. La Pau comporta, doncs, una superació de la personalitat. Hi ha una inversió de valors relatius. És principalment una confiança en l'eficàcia de la Bellesa. És una sensació que la finor de l'assoliment és com si fos una clau que desbloqueja tresors que la naturalesa estreta de les coses mantindria a distància. Hi ha doncs implicat un copsar l'infinitud, una crida a anar més enllà dels límits. El seu efecte emocional és l'apaivagament de la turbulència que inhibeix. Amb més precisió, preserva les fonts d'energia i, al mateix temps, les domina per evitar distraccions paralitzadores. La confiança en l'autojustificació de la Bellesa introdueix la fe, allà on la raó no aconsegueix revelar els detalls.

L'experiència de la Pau és, en gran part, fora del control del propòsit. Es tracta d'un regal. La recerca deliberada de la Pau porta fàcilment al seu substitut bastard, l'Anestèsia. En altres paraules, en lloc d'una qualitat de "vida i moviment", es produeix la seva destrucció. Així, la Pau és l'eliminació de la inhibició i no la seva introducció. Es tradueix en un horitzó més ampli d'interès conscient. Amplia el camp d'atenció. D'aquesta manera, la Pau és el control d'un mateix en la seva màxima amplitud, en l'amplitud on el "jo" s'ha perdut i l'interès s'ha transferit a coordinacions més àmplies que la personalitat. Aquí s'assenyala als interessos motivadors reals, i no el joc superficial d'idees discursives. La Pau és ajudada per aquesta ampliació de superfície i també la promou. De fet, és en gran mesura per això que la Pau és tan essencial per a la civilització. És la barrera contra l'estretor de mires. Un dels seus fruits és aquella passió l'existència de la qual Hume negava, l'amor a la humanitat com a tal."