Museu

Caravaggio 1605

Visito el Museu de Montserrat. Val la pena, hi ha algunes obres d'alt nivell. Dues coses, però, m'incomoden.

La primera és el tractament "igualitari" de les obres. En la presentació física no es destaquen les que es podrien considerar més importants, cosa que les desafavoreix. Això pot respondre a un desig de respectar el gust i criteri del visitant. Que ell decideixi; el museu no pretén assenyalar les obres que ell considera que haurien d'agradar més a l'espectador, les obres "millors". Que cadascú decideixi el que li sembla millor o li agrada més.

Aquesta és una opció "democràtica", respectuosa envers els gustos del públic. El museu considera que ell no és qui per a jerarquitzar la qualitat de les obres presentades. Els "il·lustrats", en canvi, ho veiem d'una altra manera. Per a nosaltres el museu, des de la seva expertesa, ha de subratllar les obres que considera de més qualitat. En part ho fa a través de la visita audioguiada, però també s'hauria de fer a través de la presentació de les obres en l'espai. Que això condiciona la percepció de l'espectador? Certament. Però el museu és un educador, té una tasca pedagògica que queda per sobre del risc de subjectivitat. El museu es pot equivocar en la seva jerarquització, però val més que s'equivoqui que no pas que renunciï a la seva tasca educadora. Són dues maneres de veure les coses, dues posicions incompatibles i en conflicte.

La segona cosa que em va incomodar és el criteri d'ordenació dels quadres. Em va fer l'efecte que estaven penjats no en funció del seu "contingut" sinó de la seva "forma" (les seves dimensions, el ser horitzontal o vertical...). I que s'aplicaven criteris de simetria, d'una mena d'"elegància" fonamentada en equilibris i en harmonies. Alguns en dirien una presentació "llepadeta", d'altres que s'aplica el criteri de les "setrilleres". Això simplifica les tasques de muntatge però trenca la coherència dels continguts, cosa que perjudica al visitant.