Fragonard 1769 |
1) Sovint es considera la cultura com la més alta creació d'una societat, allò que està al capdamunt, el que més es veu. Però darrera d'aquesta percepció hi ha dues comprensions possibles:
- la de veure la cultura com la cirereta del pastís, un toc que fa bonic però que és més aviat decoratiu. Si se'n prescindís, no passaria res. L'imprescindible és l'economia i d'alguna manera la política.
- la de veure la cultura com allò que vertebra el conjunt de la societat. És el que justifica i estructura el conglomerat social. Si es treu, si se'n prescindeix, el conjunt s'enfonsa, es desfà.
2) En una societat conviuen tres nivells de cultura: allò que humanitza (que no és pura espontaneïtat natural), allò que identifica (que diferencia un col·lectiu d'altres col·lectius), allò que dóna sentit (que fa penetrable i fruïble la realitat, segons Rubert de Ventós).
3) Treballem i convivim per poder tenir cultura, i tenim cultura per a poder treballar i conviure (procés bidireccional indestriable, on no se sap què és causa i què efecte).
4) Hi ha correlació entre la quantitat i la qualitat de cultura que genera una societat i la seva vitalitat com a societat (per vitalitat entenem creativitat, energia, motivació, alegria, generositat...)? A més vitalitat més i millor cultura o a més i millor cultura més vitalitat? O és un altre procés bidireccional indestriable?
5) Tot quadre o tota música és cultura? Si no és així, com determinem què ho és i què no? És una determinació purament subjectiva (el que em sembla que és cultura) o bé hi ha criteris objectius al respecte? Com es generen aquests criteris, a través de quins mecanismes i consensos socials? És funció de l'acadèmia aquesta determinació?
6) Quin és el lloc de la religió en la cultura? O bé la religió queda fora de la cultura, és un àmbit a part?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada