Incivisme

Pollock 1949

Què fer davant de l'incivisme? Resignar-se considerant que no es pot corregir el comportament de la minoria incívica? Fa de mal dir, però és un tema rellevant. En Manuel Castells sintetitzava bé la seva descripció a La Vanguardia del 03.09.2005: "Violència i vandalisme al voltant de les festes populars, la ciutat com a excusat, brutícia de carrers i places després de les nits de festa, altercats amb els vigilants al metro, guirigall nocturn a l'espai públic, prostitució al carrer allà on enxampi, sortides de les discoteques amb embriaguesa col·lectiva, desplaçaments etílics als locals after hours, consum de drogues per tot arreu, raves i aces, amenaces pandilleres al veí que rondini i una llarga lletania de posada en qüestió de les regles de vida en comú. A això s'hi afegeix, en la percepció ciutadana, una mendicitat agressiva, la vagabunderia, el dormir al carrer, el grafiteig de parets i aparadors, i les mil agressions al mobiliari urbà." Han passat 12 anys des del text de Castells, però el panorama segueix pràcticament igual.

Castells constata que "es tracta de comportaments generalment nocturns, en una societat en la qual durant els caps de setmana i vacances per a molta gent la nit és el temps d'activitat i desfogament, en contrast amb la quotidianitat de la majoria dels ciutadans. En la quasi totalitat dels casos, l'agressivitat i el descontrol estan lligats a l'alcohol i de les drogues. I alcohol i drogues circulen fàcilment per tota la ciutat a qualsevol hora i per a qualsevol persona. Des de les discoteques més cares fins als il·legals venedors ambulants que difonen la borratxera a baix preu en qualsevol lloc. I també cal dir-ho, la immensa majoria de persones que viuen la nit sense control (i de vegades el dia després) són joves de menys de trenta anys."

Hi hauria polítiques públiques capaces de millorar aquesta situació? O només és un tema d'educació ciutadana, de difondre determinats valors a tots els racons de la societat, si és que això és possible? La conclusió de Castells era la següent: "Recuperar el civisme requereix coses tan serioses com reconstruir la responsabilitat familiar, educar en valors a les escoles, oferir alternatives als joves, posar ordre en la indústria de l'oci nocturn, intensificar la lluita legal i policial contra les màfies i reconvertir la política turística cap a un model sostenible i de qualitat. Mentrestant, també cal ordre, policia i justícia local. Però no podem carregar només en les esquenes dels encarregats de la seguretat les responsabilitats de les que hem abdicat individual i col·lectivament."