Depèn

“Un home noble i serè viatjava amb el seu ase per uns paranys solitaris. En un racó del camí van aparèixer uns bandits i li van prendre l'ase i tot el que portava. Desposseït dels seus bens, aquell home va continuar el seu camí caminant tranquil·lament. Davant d’aquella actitud, el cap dels bandits va dir als seus sequaços:

- "És estranya l'actitud d'aquest individu. Els altres supliquen i preguen pels seus bens. El seu comportament és el d’un home savi, pel que és segur que ocupa un alt càrrec al govern. Això vol dir que quan arribi a la ciutat i expliqui el que ha passat, la policia vindrà a capturar-nos amb majors esforços, ja que es tracta d’un home important. El millor serà que el matem.”

Al cap de poc temps va arribar a la capital la notícia de la mort d'aquell home i les circumstàncies de la mateixa, ja que els bandits foren detinguts i van confessar el seu crim.

Conegudes les causes d’aquella mort, els ciutadans van expressar les més diverses opinions sobre el que havia passat. Així, un pare va dir als seus fills:

- "Si algun cop caieu en mans de bandits, que no us passi pel cap comportar-vos com aquest idiota al que han mort."

Un dia, aquell noi al que va aconsellar el seu pare fou interceptat en el seu camí per uns saltejadors. Un cop desposseït dels seus béns, els bandits li van dir que marxés tranquil·lament. No obstant, recordant el noi l'advertiment del seu pare, va insistir amb els lladres defensant el que li havien robat. Els bandits, veient que tan sols era un noiet, van decidir oblidar-se d'ell i tornar al seu refugi, però el noi els va perseguir reclamant a crits el que era seu. Davant l'alternativa que pogués alertar algú amb els seus crits, o que pogués seguir-los fins al seu amagatall secret, el cap dels lladres, sabent-li molt de greu, va donar l'ordre de matar-lo.”

Conte oriental recollit per Ramiro Calle i Sebastián Vázquez a la recopilació que van publicar a EDAF, Arca de sabiduría, el 1999.