L'era del buit

Francis Bacon 1979

Part d'un text de Jaume Lorés publicat a La Vanguardia el 28.08.1984:

"Els francesos ens estan predicant com l'actual individualisme, i la paral·lela crisi de valors, responen a una nova realitat humana dels anys 80. L'home actual, per a ells, deserta del social i s'escapa dels projectes col·lectius. Les opcions i els valors definitius s'enfonsen, augmentant la importància de l'esfera privada. L'"era del buit" assenyala la fi de les transcendències i la promoció sistemàtica del present: "La conquesta d'un nou hedonisme i el retorn de l'individu a l'interior de si mateix ". La originalitat francesa, en aquest discurs, resideix en no condicionar-lo, totalment, com aquí, a la crisi econòmica, sinó en veure'l com un fruit de l'aprofundiment de la democràcia, de l'economia de consum, de la permissibilitat creixent. Per això "el narcisisme contemporani es desenvolupa des d'una absència sorprenent del nihilisme tràgic". És a dir: el més lluny possible d'un esperit existencialista i d'una consciència desgraciada.

I aquest és el punt crucial de la nostra situació intel·lectual vivint, des de l'amenaça atòmica fins a la inseguretat econòmica, en una mena de postguerra anímica. sense que cap guerra real hagi organitzat tal desastre, i dient adéu a les grans esperances d'ahir, no brolla l'angoixa, la tragèdia, la desesperació sinó que, de moment, l'home europeu sembla agafar-se al present i per treure'n el màxim de partit i el mínim de crispació. Aquest individualisme narcisista sembla una prolongació del que Tocqueville escrivia, fa més de 150 anys: els individus, a la democràcia. són cada vegada més febles i depenents, abocats sobre si mateixos i ocupats en les petites coses i les petites alegries de la vida privada. En els nostres conciutadans es produeix una correcció de la agressivitat competitiva en el món econòmic i laboral, per l'art a superar els conflictes socials amb una major submissió i cura de la pròpia subjectivitat. Fins i tot els sentiments de frustració o de crisi personal es banalitzen. El nou individualisme és, a fi de comptes, un art sorgit de la voluntat i de la necessitat de conviure amb la crisi, sense enyorances del passat ni expectatives de futur, intentant treure el major profit narcisista de

aquesta situació.

Sembla necessari que una postura intel·lectual seriosa es dediqui a aprofundir en l'interior d'aquest nou tarannà de l'home contemporani sense repudiar, d'entrada, els espais de subjectivitat, la privacitat, la intimitat, que ha guanyat per a si en aquest nou individualisme que neix de l'escapar de la socialització anterior. On residiria la falsedat seria en la tasca de legitimar ideològicament aquest presentisme, enterrant davant d'ell la consciència crítica. La fi de les utopies dels anys de creixement no té per què significar la fi dels valors col·lectius i l'absència de futur. Però del que es tracta, avui, és de redescobrir aquests valors en assumir críticament el nou individualisme. No d'implantar-los negant la nova realitat.

El terme "postmodernitat" serveix, perillosament. per fer del presentisme narcisista llei de vida. Quan aquest no ha superat la modernitat, sinó que ha estat tan sols incapaç de revitalitzar els valors de la mateixa al cor de la crisi. "L'era del buit "no ha de ser considerada com la fi de la modernitat, sinó com el seu repte més ferotge.

Perquè aquest hedonisme que acompanya a l'individualisme contemporani només produeix felicitat al preu de renúncies molt grans davant els valors de la modernitat. Si d'una banda significa un "predomini de l'individual sobre l'universal, del psicològic sobre l'ideològic, de la comunicació sobre la politització i de la diversitat sobre la hegemoneïtat", d'altra banda significa el sacrifici de valors i expectatives modernes que no tenen per què ser necessàriament universalitzadores, ideològiques, politizants i homogènies. En escapar del somni dogmàtic de l'era sòcio-política implicada en la utopia i empobridora del sentit íntim, no ha de produir-se indefectiblement una renuncia a un sentit públic que respecti la llibertat i personalització dels individus."