Hodgkin 1998 |
"En veritat, he fet això i allò per als qui pateixen: però sempre em semblava que feia coses millors quan aprenia a alegrar-me millor.
Des que hi ha humans, l'humà s'ha alegrat massa poc: només això, germans meus, és el nostre pecat original!
I en aprendre a alegrar-nos millor desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de maquinar mals.
(...)
Però si tens un amic que pateix, sigues per al seu patir un lloc de repòs, però semblantment un llit dur, un llit de campanya: vet aquí com li seràs de més utilitat.
I si un amic et fa mal, digues: "Et perdono això que m'has fet; però això que t'has fet a tu, -com podria jo perdonar-ho!"
Així parla tot gran amor: supera fins i tot el perdó i la compassió."
(...)
Però si tens un amic que pateix, sigues per al seu patir un lloc de repòs, però semblantment un llit dur, un llit de campanya: vet aquí com li seràs de més utilitat.
I si un amic et fa mal, digues: "Et perdono això que m'has fet; però això que t'has fet a tu, -com podria jo perdonar-ho!"
Així parla tot gran amor: supera fins i tot el perdó i la compassió."
Friedrich Nietzsche a Així parlà Zaratustra (1885), "Dels compassius"
(traducció de Manuel Carbonell, amb adaptacions de Raimon Ribera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada