Reescoltar

Millares 1959

Perquè a la gent gran ens agrada tornar a escoltar les cançons que sentíem a la nostra joventut? En part és un exercici de nostalgia, d'acord. Però probablement no sigui la part principal. Ho fem perquè en sentir-les ara, aquestes cançons ens mostren aspectes, ens diuen coses, que potser en aquell moment, joves com érem, no vèiem i ara sí que podem copsar. Amb els anys hem anat refinant i enriquint la nostra percepció, i el que veiem ara no és el mateix que vèiem llavors.

A més, ens és més fàcil de sentir i de fruir aquestes cançons que les que s'han anat popularitzant posteriorment, la major part de les quals no coneixem i que no és fàcil que ens agradin, i menys encara que ens emocionin i commocionin com ho van fer les "nostres" cançons.

El nostre món estava poblat de cançons catalanes, tradicionals i "noves", de cançons castellanes i hispàniques en general, de cançons franceses i italianes, i de cançons angloamericanes de menes prou diferents.

Era un panorama ampli i ric, ens en varem estimar moltes (a l'Spotify de merceirai mirem de recollir-ne/recordar-ne tantes com podem). 

Benvinguts siguin, doncs, aquests retrobaments no només nostàlgics amb les cançons i músiques de la nostra joventut.

(post dedicat als nostres amics Lluís Trabal, autor de la seva idea germinal, i Josep Serra, que la va enriquir)