El conseller

“El jove rei governava el seu poble amb justícia i sobrietat. S'ocupava del benestar dels seus súbdits, els impostos que cobrava eren els imprescindibles per a cobrir eficaçment les necessitats generals i dedicava la seva jornada a atendre puntualment els afers d'estat. Al regne hi havia pau i prosperitat. Al seu costat hi havia sempre el seu fidel i savi conseller, que ja havia servit com a tal al seu pare.

Un dia, el jove rei li va dir en un dinar al seu majordom:

- "Estic cansat de menjar amb aquests palets de fusta, soc el rei, així que dóna ordre a l'orfebre de palau de fer-me uns palets d'ivori i jade."

En sentir aquesta ordre, el conseller s'adreçà immediatament al sobirà:

- "Majestat, us demano que em relleveu el més aviat possible del meu càrrec. No us puc servir més temps."

El monarca, estranyat, va preguntar quin era el motiu d’aquella sobtada decisió.

- "És pels palets, senyor – va respondre el conseller -. Ara heu sol·licitat uns palets de jade i d'ivori, i demà voldreu substituir els plats de fang per una vaixella d'or. Més endavant, desitjareu que els vostres vestits de tela siguin substituïts per uns de seda. Un altre dia, en lloc de conformar-vos amb menjar verdures i porc, demanareu llengües d’alosa i ous de tortuga. D’aquesta manera, arribarà el moment en que els capricis, l'autocomplaença i el mal ús del poder us faran ser injust amb el vostre poble. Llavors, jo em rebel·laré contra vostra majestat, i per res del món vull veure arribar aquest dia.

Diuen que el rei va revocar l’ordre donada a l’orfebre i que des d’aquest dia fou anomenat “el Prudent”. I va conservar al vell conseller al seu costat fins a la seva mort.”

Conte oriental recollit per Ramiro Calle i Sebastián Vázquez a la recopilació que van publicar a EDAF, Arca de sabiduría, el 1999.