Contra els valors espirituals

Klee 1939

Es fa servir en alguns cercles el concepte de "valors espirituals". Ho considero més aviat improcedent, crec que és una expressió que tendeix a ser contradictòria en ella mateixa. Els valors són humans, construccions que fem a partir de la nostra experiència de la vida i que ens orienten en el nostre comportament, alhora que potser ens ajuden a bastir la nostra concepció del món. L'àmbit espiritual, en canvi, té una altra lògica, apareix precisament com a un contrapunt a la nostra elaboració racional i emocional. Per això per referir-nos-hi fem servir termes com "revelació", "irrupció", "manifestació", "ressonància", ja que és quelcom que vivim com si ens vingués de fora, com si no fos un fruit del nostre esforç, com un regal, un oferiment gratuït i incontrolable que se'ns fa. Mirem de respectar, doncs, l'autonomia de cada territori. Els valors són els valors, i l'espiritualitat és l'espiritualitat; procurem ser rigorosos, no fem barreges que creen confusió o desvaloritzen l'un o l'altre dels termes emprats.

En una línia semblant: ¿podem dir que les experiències, pràctiques, etc. relacionades amb l'àmbit espiritual comporten una major efectivitat en l'exercici del lideratge? Podem dir que "pregar" ens fa ser millors líders? No sembla gens evident. Certament, la dimensió reflexiva i d'autoconeixement són importants per a l'exercici del lideratge, això és clar. Ara bé, associar reflexió i consciència plena (mindfulness) amb l'àmbit espiritual ja no està tan clar (aquesta associació pot comportar certa desvalorització de l'àmbit espiritual, i normalment es fa a partir de la premissa de la seva desvinculació de l'àmbit religiós, el conegut SBNR, "spiritual but not religious", que fins i tot té entrada pròpia a la Wiquipèdia).

El mateix passa amb aspectes com ara ser respectuosos amb els altres, ser justos en el nostre comportament, expressar cura i interès pels altres, escoltar responsablement, reconèixer les aportacions dels altres... Perquè hem d'associar aquests elements amb l'espiritualitat? No tenen prou consistència per ells mateixos, com a part de la nostra "humanitat"? Perquè no deixem cada cosa al seu lloc?

Alguna incomoditat es manifesta quan s'emprèn aquesta línia dels "valors espirituals" i la seva aplicació operativa en les organitzacions. Així, després de dir que "l'espiritualitat es pot fer servir com un marc de referència (framework) per als valors organitzatius en el lloc de treball" (ja de per si una dolça i matisada formulació), s'afegeix de seguida, com denotant una certa incomoditat, que "els valors espirituals no mostren una instrumentalitat directa (...) sinó que estableixen una plataforma operativa en la que els altres valors, els instrumentals, poden ser alineats". I s'afegeix "l'eix dels valors espirituals, de tota manera, hauria d'implicar propietats no instrumentals i no ha de ser necessàriament vinculat directament al rendiment organitzatiu". És significativa l'evocació d'aquesta formulació de Marjolein Lips-Wiersma: "Els que practiquen l'espiritualitat per tal d'assolir millors resultats corporatius fan malbé (undermine) tant la seva pràctica com els seus beneficis finals".

Per dir-ho en termes col·loquials: potser que deixem l'espiritualitat una mica en pau. No la vulguem posar per tot arreu. No la banalitzem. L'àmbit espiritual és delicat, vol poc soroll, no se'n pot parlar gaire. Oi que si en lloc d'espiritual diem "sagrat" veiem més clara aquesta dificultat? Doncs això.