Els humans som entranyablement ambivalents, contradictoris, barreja indestriable de positiu i negatiu. Som el que som, i això sempre s'ha de tenir present, i respectar-ho.
Però és important que alhora vulguem ser d'una determinada manera. Ser ambivalents no pot ser una aspiració. A nivell de l'aspiració, per inassolible que sigui, no hi ha espai per a l'ambivalència. Només podem aspirar al que és positiu.
De la tensió entre la nostra realitat ambivalent i la nostra aspiració positiva en surt la possibilitat de ser una mica millors i de fer el món una mica millor.
Abandonar aquesta aspiració trenca la tensió constructiva, dinamitzadora, i ens deixa giravoltant en la nostra ambivalència; un giravolt amarg, trist, desesperançat.
1 comentari:
Molt interessant i molt suggeridora aquesta sintètica reflexió.
Publica un comentari a l'entrada