Verins

Saura 1988

Aquesta notícia apareguda a La Vanguardia del 29.11.2022, signada per Mayte Rius, és terrible. El que s'hi diu és enormement preocupant, i mereixeria una difusió molt més destacada. És paral·lel al de la presència de plàstics en els ecosistemes.

"L’avançament de la pubertat que observen els pediatres està vinculat amb l’exposició infantil a pesticides i fungicides. Es desprèn d’un estudi fet en població infantil espanyola durant una mitjana de 22 anys (des de l’embaràs fins a l’adolescència) per investigadors de la UGR, l’Institut d’Investigació Biosanitària i el Ciberesp (ISCIII) que ahir van presentar dos dels seus autors, Nicolás Olea i Carmen Freire.

Olea, expert en disruptors endocrins, va explicar que un 60% dels infants estudiats presenten pesticides organofostorats a l’orina, més de la meitat tenen restes de fungicides i un 40% tenen clorpirifòs (prohibit a Europa des del 2020) i piretroides. “És una cosa que no hauria d’haver passat mai; ja fa temps que hi ha estudis que sugge­reixen que alguns pesticides no persistents alteren el sistema endocrí, i alguns productes que hem trobat s’han prohibit fa poc per la toxicitat que tenen, però ningú no es responsabilitza d’haver-los posat al mercat ni del dany que han causat”, diu Olea.

Els investigadors van analitzar mostres d’orina de 606 nenes i de 933 nens d’entre set i onze anys, i van detectar que, en les nenes, més concentracions de fungicides i insecticides estaven vinculades amb una probabilitat més gran de desenvolupament mamari i altres senyals de pubertat. I l’associació és més evident en nenes amb pes normal, cosa que crida l’atenció perquè, fins ara, l’obesitat era considerada el principal factor de risc d’avançament de la pubertat. En els nens, l’exposició a l’insecticida clorpirifòs i a piretroides es va vincular amb més probabilitat de desenvolupament genital. En el cas dels piretroides (que s’apliquen a collites, plantes de jardins, animals domèstics i persones), l’associació només es va observar en nens amb sobrepès o obesitat.

“Aquests resultats són molt preocupants, atès que la pubertat precoç s’ha vinculat amb diferents trastorns en la infantesa i adolescència, amb conseqüències tardanes en la salut”, va apuntar Freire.

“Les associacions que hem vist són una mostra més que els límits de residus que estableix l’autoritat europea no serveixen, que l’exposició a pesticides repercuteix en els nivells hormonals i l’obesitat, i que això afecta en termes de més risc de malaltia metabòlica, més malalties cardiovasculars i càncer”, emfatitza Olea.

La principal via d’exposició en la població general i també en els nens és la dieta, especialment el consum de fruites i verdures de producció convencional. És per això que l’investigador insta la població “a passar-se als productes ecològics i a una alimentació local, de temporada i no processada”.

I aquesta altra de La Vanguardia del 30.11.2022, signada per Antonio Cerrillo, també posa els pels de punta:

"Un 41% de les fruites i verdures, i un 34% del conjunt dels aliments consumits a Espanya, contenen residus de plaguicides (restes d’insecticides, herbicides, fungicides...), segons l’anàlisi de les mostres preses el 2020 per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) i recollides en un informe d’Ecologistes en Acció. En total es van analitzar 1.543 mostres, un 33,32% menys que les dutes a terme l’any 2019. La gran preocupació és que aquests pesticides es quedin als aliments.

Les anàlisi d’aliments han detectat un total de 125 tipus de plaguicides diferents, si bé al grup de fruites, verdures i llegums és on s’ha trobat un nombre més alt de restes, un total de 117, 52 dels quals són disruptors endocrins, contaminants hormonals capaços d’alterar el sistema hormonal.

Només un 2% del conjunt de mostres d’aliments i un 1,75% de les verdures i hortalisses superen el límit màxim de residus permès a la normativa europea (una xifra inferior a la mitjana de l’incompliment a la Unió Europea, que és d’un 5,1%). Però “més enllà del compliment de les normes europees, ens trobem amb un problema de fons, i és l’alt percentatge de residus de plaguicides”, destaca Luis Ángel (Koldo) Hernández, un dels autors de l’estudi.

Aquest expert recalca que “aquest alt percentatge de plaguicides pot constituir un perill perquè en molts casos no es detecta un únic plaguicida al producte, sinó uns quants”. A més, certs plaguicides són disruptors endocrins, de manera que “qualsevol dosi d’exposició, fins i tot la més baixa, pot implicar un perill”. Aquest perill “pot augmentar amb l’exposició a diverses substàncies alhora, el que es coneix com a efecte combinat o còctel”, exposa el document.

Els disruptors hormonals són substàncies químiques capaces d’interferir en l’acció natural de les hormones, i que han estat associats amb malalties relacionades amb el sistema reproductor masculí i femení, tumors en òrgans hormonals, malalties metabòliques o trastorns del sistema neuroimmunològic, entre d’altres.

Els aliments amb un nombre més gran de plaguicides amb disruptors endocrins van ser les taronges (27) i els pebrots dolços (17), si bé el nombre total de plaguicides detectats va ser molt més elevat: 36 en el cas de les taronges i 27 en el dels pebrots dolços.

S’han trobat plaguicides en un 13% dels aliments d’origen animal, percentatge que ascendeix a un 57% en el cas de mostres de peix i marisc. En cinc de les mostres d’aliments d’origen animal s’ha trobat restes de DDT: en una mostra de carn d’ànec, dues de bonítol i dues de lluç. Aquest plaguicida es va prohibir a la UE el 1983 però és un tòxic persistent, amb una llarga permanència al medi ambient. En canvi, no s’han detectat plaguicides en aliments infantils (potets, farinetes, fórmules de creixement), com va passar el 2019.

Entre els residus de plaguicides detectats, hi ha un elevat nombre de substàncies no autoritzades per la legislació comunitària, cosa que es pot deure a les autoritzacions excepcionals que permet el reglament comunitari als estats. El 2022 l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), en col·laboració amb l’Europol, va decomissar 1.150 tones de plaguicides il·legals, 23 de les quals a Espanya.

Fins i tot es donen casos d’aliments importats per la UE que contenen residus de plaguicides no autoritzats a Europa però que hi han estat fabricats, diu Hernández."