El salt de triangle

Klee 1915

Hi ha un triangle que assenyala tres punts importants de la vida de moltes persones. Uns punts que es donen espontàniament: no cal forçar-se per sentir-se atrets per ells, per tenir-los com a objectiu, com a propòsit, com a elements que poden aportar satisfacció a les nostres vides. Aquest triangle és el format per la supervivència, el plaer i el poder.

La supervivència és la capacitat de mantenir-nos en vida de forma mínimament còmoda durant els anys que se'ns concedeix de viure. En formen part l'alimentació (menjar i beure de manera suficient i amb prou diversitat), la salut (dormir bé, evacuar bé, no tenir malalties, no sentir dolor, moure's bé), l'habitatge (el lloc on aixoplugar-se de les inclemències del temps, de la pluja, del fred, del vent, de la foscor de la nit), el vestir (anar abrigats per no tenir fred, vestir correctament per no ser objecte de burla, anar ben calçats).

El plaer és la capacitat d'obtenir satisfacció dels sentits. Hi ha el plaer sexual, el plaer estètic (el que ofereixen els paisatges bonics, els núvols, les plantes, les flors, els minerals, les obres d'art), el plaer ètic (la satisfacció derivada d'ajudar altres éssers humans o de tenir cura de l'entorn on vivim), les diversions i l'entreteniment. La recerca del plaer, ben normal, pot degenerar quan esdevé l'objectiu únic del comportament humà, o quan s'adreça a elements que poden degradar la salut física o psíquica de les persones (com ara les drogues i tot allò que produeix addiccions que la pròpia voluntat és incapaç de controlar).

El poder és la capacitat de configurar la realitat segons els nostres propòsits. Configurar el comportament dels humans que tenim a prop i configurar el comportament de les societats. Orientar la dinàmica de les institucions a les que pertanyem.

La nostra vida es mou normalment dins d'aquets triangle. Ara bé, en determinades circumstàncies la persona pot generar un segon triangle que també emmarqui el seu comportament. Aquest segon triangle no és espontani, sinó el fruit del treball d'una persona sobre ella mateixa  i de la benefactora influència de determinades persones externes. És el format per la sensibilitat, la qualitat humana i l'espiritualitat (trobareu explicacions extenses d'aquests conceptes a https://aglapertu.blogspot.com/2010/04/treballant-la-sensibilitat.html, https://aglapertu.blogspot.com/2010/05/sobre-la-qualitat-humana.html, https://aglapertu.blogspot.com/2010/05/sobre-el-cultiu-de-la-qualitat-humana.html, https://aglapertu.blogspot.com/2010/02/que-es-lesperit.html, https://aglapertu.blogspot.com/2010/05/trets-de-lespiritualitat.html, https://aglapertu.blogspot.com/2008/02/treballar-lesperit.html).

En el primer triangle els tres vèrtexs van una mica cadascun pel seu compte. En canvi, en el segon triangle cal subratllar la constant possibilitat d'interinfluència entre els tres vèrtexs. No és una interinfluència mecànica, automàtica, inevitable, però pot ser una interinfluència ben real, forta, rellevant. Desenvolupaments en una de les dimensions poden incidir en les altres, poden afectar-les. No com a resultat inevitable, però sí en termes de predisposició, de crear condicions de possibilitat, de facilitar la viabilitat, i també en termes de potencial d’impuls. Un major nivell de sensibilitat no genera automàticament major qualitat humana o dona accés al territori espiritual, però hi predisposa, ho facilita, ho estimula; i el mateix succeeix en els altres sentits de la triple interrelació (entre els tres vèrtexs hi ha interrelació doble, de l'un cap a l'altre i de l'altre cap a l'un).

Una visió més sofisticada d'aquesta interrelació és utilitzar com a imatge gràfica en lloc del triangle un diagrama de Venn. Això permet veure els possibles solapaments entre les tres dimensions. Determinades vivències i determinades pràctiques poden pertànyer alhora a dos dels àmbits o a tots tres. Hi ha territoris específics i territoris compartits. Escoltar certes obres de Bach o Beethoven, observar certes pintures de Rembrandt o Velázquez, pot ampliar la meva sensibilitat, la meva capacitat de captació de la bellesa, o incrementar el meu grau de consciència de la realitat i de valoració de la seva profunditat, o portar-me a una experiència d’unitat. Pot fer una d’aquestes tres coses, o dues d’elles, o totes tres.

Podem formular-ho de manera més precisa amb una sèrie de consideracions:

a) La qualitat humana està diferenciada de i vinculada a la sensibilitat i l’espiritualitat.

b) Sensibilitat y espiritualitat afavoririen el desenvolupament de la qualitat humana, i podrien ser desenvolupades, potenciades, pel cultiu de la qualitat humana. Hi hauria un cercle virtuós entre les tres dimensions. 

c) Sensibilitat, espiritualitat i qualitat humana s’interrelacionarien, però no de manera mecànica, automàtica. El desenvolupament de certs tipus o nivells de sensibilitat afavoreix la qualitat humana, però no la comporta necessàriament. La qualitat humana inclou certs tipus o nivells de sensibilitat, però no s’identifiquen com a blocs, ni entre elles ni amb l’espiritualitat.

d) Es pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana sense desenvolupar l’espiritualitat. Si es treballa l’espiritualitat, la sensibilitat i la qualitat humana poden sortir-ne enriquides, de la mateixa manera que treballar la sensibilitat i la qualitat humana facilita el desenvolupament de l’espiritualitat, però això no succeeix necessàriament. 

e) Es poden donar diferents nivells de desenvolupament entre les tres dimensions, no se situen de forma inevitable en el mateix nivell. Hi ha persones amb més sensibilitat que no pas qualitat humana o espiritualitat, i el mateix pot passar amb les altres dues.

f) No considerem, doncs, que només qui desenvolupa l’espiritualitat pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana: es pot ser molt sensible i tenir gran qualitat humana i, tot i això, no treballar l’esperit.

g) No pretenem defensar tampoc que qui treballa la sensibilitat i la qualitat humana ja està desenvolupant l’espiritualitat, vulgui o no vulgui, ho sàpiga o no; desenvolupar l’espiritualitat es una opció diferenciada i lliure.

h) Alhora, és cert qui desitja desenvolupar l’espiritualitat ho té més fàcil si treballa la sensibilitat i la qualitat humana. En aquest sentit, podríem dir que treballar la sensibilitat i la qualitat humana són maneres de preparar i potenciar el desenvolupament de l’espiritualitat.

i) Podem considerar que els tres vèrtexs del segon triangle són una sola realitat amb tres cares que etiquetem amb tres termes: sensibilitat, qualitat humana i espiritualitat, o bé que són tres realitats íntimament articulades. Aquestes tres cares formarien la piràmide de l'ideal humà. El cas és que no es mostren ni com a nocions independents ni com a nocions idèntiques: segons com les mirem, la distinció entre elles és òbvia i útil, però alhora es poden presentar de forma unificada, formant una sola entitat. I aquesta sola entitat pot agafar el nom de qualsevol de les tres. Per tant, es pot parlar d’espiritualitat com a quelcom específic diferenciat de la qualitat humana i de la sensibilitat, o parlar d’espiritualitat en un sentit ampli que inclouria les tres dimensions. I el mateix seria vàlid per a qualsevol de les altres dues dimensions.

j) Cal evitar la temptació reduccionista, privilegiant un dels tres vèrtexs (o cares de la piràmide) i considerant que els altres dos hi estan subordinats  (allò típic de dir "en el fons, tot és qüestió de..." i posar un dels tres termes en els punts suspensius).

Per acabar, ens podem fer tres preguntes rellevants:

1) Cal fer el salt del primer triangle al segon? Aquesta és una manera impactant de preguntar-se si val la pena incorporar també el segon triangle a les nostres vides, sabent que això no provocarà la desaparició del primer però si una certa reducció de la influència en nosaltres d'aquest primer triangle. La nostra resposta és que sí, que cal fer aquest salt, que és positiu incorporar el segon triangle a les nostres vides.

2) Per què és bo incorporar el segon triangle? Quins beneficis ens aporta? No podria ser que fos una càrrega, una nosa, un impediment per al tranquil desenvolupament de la nostra vida? Quin impacte té el segon triangle en el nostre jo? Aquí cal apuntar tres consideracions rellevants: 1) La sensibilitat suposa un enriquiment i un desplegament del jo, el qual es veu enfortit, potenciat 2) La qualitat humana suposa un refinament, una depuració, una destil·lació del jo, el qual en surt aprimat i redefinit 3) L'espiritualitat suposa un desplaçament del jo del lloc central de la persona, i d'alguna manera una negació d'aquest jo o com a mínim de la seva importància.

3) Com es pot incorporar el segon triangle a les nostres vides? La resposta a aquesta pregunta és extensa, de vegades pot ocupar la durada de tota una vida. El que queda clar és que no és qüestió d'un simple desig, sinó que cal un treball i una estratègia per fer-ho. Buscar aquesta estratègia és un gran repte.