Sobre el conreu de la qualitat humana

El conreu de la qualitat humana és qüestió d’actitud, de predisposició, i és també qüestió d'exercici, de pràctica, d'esforç. De dur a terme tasques pràctiques que permetin deixar-se interpel·lar per determinats valors. Uns valors que per a alguns es poden haver convertit en tòpics, però que ens sembla que continuen sent centrals: amor, bondat, justícia, solidaritat... La qualitat humana no s'identifica amb els valors (aquests són entitats ideals de referència mentre que la qualitat humana és una experiència pràctica) però la construcció de la qualitat humana passa en bona mesura per treballar valors.

Desenvolupar la qualitat humana és una cosa difícil i complexa, com succeeix amb qualsevol procés educatiu. En aquest desenvolupament, la confrontació amb valors clau com els esmentats té un paper de primer ordre. Ho recordava i preconitzava Kholberg amb la seva teoria del desenvolupament de la consciència moral, i ho segueixen explorant i duent a terme les iniciatives emmarcades en l'àmbit de l'educació en valors.

Per evitar utilitzar un llenguatge massa habitual, podem prendre com a signes o indicis del desenvolupament de la qualitat humana tres dimensions que inclouen una certa paradoxa: una alegria serena, una sobrietat sensible i una compassió activa:

- Es tracta d'assolir una alegria profunda i intensa davant el món i la vida, que no es manifesta en forma de disbauxa o diversió per evadir-se de la realitat.

- Es tracta d'assolir una sobrietat global i estricta que permeti alterar el mínim el món i als altres, i que al mateix temps no comporti menyspreu per les coses ni autodestrucció, sinó més aviat el contrari: fascinació per tot el que ens envolta.

- Es tracta de desenvolupar una compassió extensa i sentida que és interès apassionat pel que passa al nostre voltant, i que no es converteix en sentimentalitat passiva o lament inútil.

Es vol arribar a una serenitat que porti a prendre-s'ho tot molt seriosament i, alhora, amb certa distància; una sensibilitat que faci interessar-se per tot i trobar-hi els aspectes més bells i agradables; una activitat que porti a desenvolupar iniciatives pràctiques per ajudar als altres i per transformar les estructures socials. Caldrà concretar i explorar pràctiques concretes que ajudin a avançar en el desenvolupament d'aquestes característiques, que permetin progressar en el conreu de la pròpia qualitat humana.

Millet 1850

La qualitat humana tendeix a mostrar-se com a quelcom d’intangible, evanescent, difícil de copsar i de precisar. Això dificulta, evidentment, l'establiment de mètodes per al seu desenvolupament. Però es pot intentar per dos grans camins:

- Indirectament, a través del conreu de la sensibilitat i l'espiritualitat. Aquests dos àmbits no s'identifiquen amb la qualitat humana, però hi estan relacionats i la poden potenciar. Encara que pugui semblar paradoxal, tots dos (fins i tot l'espiritualitat) són més fàcils de treballar que la qualitat humana. El ventall metodològic és més ampli, més contrastable.

- Directament; aquí s'haurà de fer un esforç de creativitat metodològica, en ser un terreny menys habitual i menys obvi. La mateixa reflexió sobre la naturalesa de la qualitat humana i l'observació de persones i situacions on es puguin trobar indicis, rastres, de la mateixa poden ser camins operatius. Sabent que la seva intangibilitat fa que sovint no puguem disposar de més recurs que de la intuïció, de l’"olfacte", com a detector de qualitat humana. Però l'aspiració personal a la qualitat humana i la pràctica per assolir-la ajuden a desenvolupar aquesta intuïció, així com a discernir "fantasmes" (persones que no entren, de fet, en aquesta dinàmica, tot i que potser es pensen o els hi sembla que ho estan fent).

La qualitat humana no és una creença sinó una experiència. Cal haver-la fet per considerar-la real. Això fa difícil que qui no està immers en la seva dinàmica la reconegui fàcilment. No es pot ser un expert en detectar qualitat humana sense estar-hi a prop i atent, sense ser un aspirant a la mateixa.

Les conseqüències d'aquesta realitat a nivell organitzatiu, pragmàtic, són dures: no es pot aprendre a copsar qualitat humana en cap escola, no hi ha cap curs que ho ensenyi, només ens ho pot ensenyar la mateixa vida.

Millet 1848