Natura que cura

Derain 1910

Algunes consideracions de Lucy Jones a La Contra de La Vanguardia del 28.06.2021:

"Als 20 anys l’alcohol i les drogues m’ha­vien posat de genolls. Vaig ingressar en un centre de desin­toxicació, vaig fer psicoteràpia, però la sorpresa va ser l’ajuda que em van proporcionar els meus llargs passejos per la natura que es van convertir en hàbit. La natura calmava la meva ment, em donava pau. Em ­delia pel seu consol, m’acompanyava igual que l’alcohol. I vaig voler esbrinar la raó del seu poder.

El contacte amb la natura té un efecte molt ­directe sobre el nostre sistema nerviós, fa que produïm menys cortisol, que és l’hormona de l’estrès. I disminueix la tristesa, perquè aplaca l’activitat al còrtex frontal subgenual. I la capacitat de sorpresa davant la bellesa de la natura redueix la citocina, un biomarcador que indica la inflamació del cos.

La ment i el cos necessiten la part salvatge: els habitants de les ciutats estan molt menys exposats a la Mycobacterium vaccae, que es troba a la terra i té efecte antidepressiu. Per això la jardineria és molt aconsellable. La neurociència diu que les avingudes poblades d’arbres redueixen l’agitació del pensament i equilibren el sistema nerviós. La presència d’arbres i vegetació es tradueix en menys receptes d’antidepressius.

Un altre efecte molt bonic és la resposta positiva que genera la contemplació de les formes de la natura: els fractals. La repetició de patrons geomètrics presents a les fulles, el bròcoli, les males herbes, els llampecs, els núvols... ens genera benestar. La retina també té una estructura fractal i quan hi entra en contacte té lloc una correspondència. Els fractals emeten unes ones que ens provoquen relaxació.

Els estudis mostren que caminar per una zona amb vegetació, fins i tot un carrer poblat d’arbres, activa el nostre sistema nerviós simpàtic associat al descans, a una bona digestió i a una sensació de satisfacció i tranquil·litat; en detriment del sistema parasimpàtic, associat a la tensió, l’adrenalina i la inflamació. Està estudiat que escoltar el cant dels ocell redueix els nivells de cortisona, i els arbres desprenen fitoncides, que augmenten l’activitat de les cèl·lules NK que tenen una funció immunològica i anticancerosa.

Sabem que les persones que viuen a prop de la natura són més felices. Passar temps en un entorn natural condueix a l’atenció sense esforç, que ens porta a l’atenció restaurada a través de la fascinació suau del moviment de les fulles, el flux d’un riu, veure volar ocells al cel... Fins i tot en connectar amb la natura mirant un documental o veient fotografies d’una flor hi ha efecte terapèutic. Per a mi va ser molt sorprenent descobrir com la fascinació pel món natural ens fa més bondadosos i gene­rosos entre humans."