Coneixement mític

 

Morris Louis 1959

"El coneixement mític és l'experiència del continuum  de l'existència de l'home. Aquest no és una flor d'estiu, sinó que pot escoltar la paraula dels déus i pot ja en aquesta terra anticipar la vita beata. L'home no és fruit exclusiu de les necessitats històriques, perquè en ell hi ha l'etern, que l'atreu i el configura. El Desconegut roman desconegut, però l'home el pot experimentar, el pot escoltar. Així com el coneixement científic és  domini, verificació, el coneixement mític és ser dominat, ser comprès, ser portat per la Vida simbòlicament anticipada. La vida només té sentit si hi ha un més enllà de la mort; en el mite; l'home experimenta aquest més enllà, fins i tot vivencia en la mort la resurrecció.  En el mite, l'home percep que allí on acaben les seves possibilitats lògiques, comença la seva comunió amb els désu i la vida eterna. El mite és sobretot xifra de la vida; vida malgrat la mort, vida per damunt de la mort. En el mite, l'home "veu" que l'etern habita en ell, que més enllà de la mort hi ha Algú que l'espera amb els braços oberts.

El mite, perquè sempre té una expressió cultual (comunitària), permet d'experimentar la communio sanctorum de tots els qui escolten, més enllà de les "ortodòxies" religioses, polítiques, culturals i socials.  Aquesta communio sanctorum sobrepassa fins i tot les fronteres nacionals i històriques i ateny la totalitat de la humanitat, que està destinada com a tal, comunitàriament, a la visió beatífica."

Lluís Duch a Parlar de Déu, parlar de l'home vol. 1, Viena Edicions (2020), p. 69 (text original de 1976).