 |
| Hodgkin 2005 |
Hi ha qui considera que es poden controlar els records. Així semblen pensar-ho Alan i Marilyn Bergman, quan a la lletra de la cançó "The way we were" diuen "what's too painful to remember, we simply chose to forget." El que és massa dolorós per ser recordat, simplement vam triar oblidar-ho. Potser sí que algú ho pot fer. D'altres persones simplement ho recorden tot, tant el plaent com el dolorós. I alguns patim una situació en la qual només ens venen al cap records dolorosos. És dur. Com si la vida només hagués estat un enfilall de mals moments. No és així, a la vida hi ha moments bons i moments dolents, hi ha de tot. Però la memòria pot arribar a ser perversa, quan fa que les úniques coses que et venen al cap espontàniament siguin els records de situacions desagradables, doloroses o tristes. Cal acceptar-ho, però no és fàcil.
Entrades
