Somniadors

Cézanne 1892

"- És un somniador -va dir.

La Nancy va mirar de treure alguna conclusió a partir de la dada, però no deia gran cosa.

- Un somniador?

- Va perdre tot el que tenia en negocis a quin més demencial -va contestar en Robert.

La Nancy va assentir.

- Comprenc -va dir, sense comprendre res.

- Bob?

- Sí?

- Què té a veure això amb els somnis?

- Que el meu oncle mai veu les coses com són en realitat -va dir en Robert. La seva veu va sonar lleument tensa. - La realitat mai no ha estat prou bona per a ell. -La tensió del seu to va augmentar en la frase següent. - En les seves fantasies, tots els assumptes en els que s'ha ficat eren el més extraordinari del que havia sentit parlar.

- Jo diria que és una bona forma de ser... -El to mateix de la Nancy va sonar vagament tens en la rèplica inconscient a en Robert.

- Una forma pèssima de ser -va al·legar amb severitat.

- No veig per què -va dir la Nancy.

- El pobre home es juga la vida una vegada i una altra i una altra en coses que són -va sacsejar el cap amb força -... Res! Res en absolut!"

Kurt Vonnegut a "Guardià de la persona", dins de Mentre els mortals dormen (2011), recull pòstum de narracions breus de l'autor.

El meu avi patern era així. El meu pare també (i va perdre molts diners en negocis sense prou fonament). Jo també soc així, i ho és un nebot meu. O sigui que és una característica genètica, que es pot transmetre de generació en generació.

Per sort o per desgràcia, vaig prendre consciència del fet i he procurat mantenir-lo a ratlla, procurant tancar-lo en l'àmbit de la imaginació i que no esdevingués comportament, tot i que segur que he fet coses mogut per aquesta pulsió difícil de controlar.