Màrius Torres: On l'etern és present

Torres-García 1937

"Home, sigues prudent. Amb la teva mesura,

ni et pots mesurar tu, ni estrènyer l'univers.

Fusta en la meva mar, ombra en el meu esmerç,

limita't a la llei de la teva natura.

Alça, si et plau, els ulls en la tenebra, vers

els estels, que clivellen la meva carn obscura.

Compara't al seu brill, i pensa, criatura,

què val un ideal, una llàgrima, un vers.

Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa.

Cada flor té un perfum, i cada ànima pesa

en el fons del meu cor on l'etern és present.

Que la meva amplitud et doni confiança

en el braç que ens sosté, en la roda que avança

i en el Sol que veuries si jo fos transparent."

Màrius Torres (16 de febrer de 1937)