Esoterisme

De Chirico 1912

"Es pot anomenar explosió esotèrica a l'èxit que tenen les edicions de llibres dedicats a diferents temes del món de l'anomenat "ocultisme", com ara l'astrologia -lectura de le influències dels astres, els coneguts "horòscops" i cartes astrals-, la quiromància -lectura de les línies dels palmells de les mans-, la cartomància -predicció per mitjà d'una tirada de cartes, normalment les conegudes com a Tarot-, l'alquímia -investigació de les substàncies i les seves reaccions, relacionant el pla físic amb l'espiritual-, la càbala -interpretació esotèrica i mística de textos bíblics-, la cristalomància -endevinació mitjançant visions plasmades en una bola de vidre-, la numerologia -interpretació de les xifres-, l'espiritisme -invocació dels esperits-, els fenòmens paranormals i un llarg etcètera. Això ha anat acompanyat d'una major atenció d'algunes revistes a aquests temes, d'algun programa de televisió i d'un cert increment de botigues dedicades a la venda d'objectes d'aquests mons (cartes, runes, cristalls de quars, boles de vidre, piràmides...).

És un símptoma. I un símptoma ens ha de fer buscar una causa. L'excés de racionalitat, la pèrdua de sentit del misteri, són característiques de la nostra societat. La reacció és previsible: increment de l'interès per tot allò que pertany al món de l'irracional, de l'ocult. Em fa l'efecte, però, que això no passa gaire precisament entre els joves, dels quals ben pocs s'apassionen pel món de l'ocultisme. Les causes d'aquest desinterès no són fàcils d'interpretar; és com si els joves en tinguessin prou amb una visió racional i lúdica del món: el món és així, ho acceptem, l'entenem, ens hi sabem moure, i no ens cal res més si ens deixen passar-ho bé.

No podem oblidar tampoc que la dimensió esotèrica és tan antiga com la humanitat. I que sempre ha tingut una estranya i peculiar relació amb la dimensió religiosa, una relació alhora propera i incòmode. Com tampoc no podem oblidar que l'atenció al món esotèric és un fenomen recurrent que es produeix sobretot en moments de canvi o crisi socials, en moments de desorientació, quan les veritats considerades com oficials o establertes trontollen, es mostren inútils o insuficients. En aquests moments en que cal construir noves veritats o trobar altres fonts de certesa els oracles, les savieses críptiques -i les no tan críptiques-, els mons de frontera, les zones marginals o perifèriques, mereixen una nova atenció i dedicació.

No ho desqualifiquem simplistament considerant-ho una evasió, una fugida a un refugi inútil; hi ha més que això. Hi ha una capacitat de qüestionament del desconegut per arrancar-li nous elements, una capacitat per llegir més a fons els racons i les zones oblidades o ignorades de la realitat. D'acord que això sovint es fa molt malament, i que és espai de cultiu per a moltes banalitats i oportunismes. Però la dimensió esotèrica segueix mereixent un respecte i una atenció afinada que ens permeti interpretar els seus missatges.

Compte, doncs, amb l'explosió esotèrica. Si diem "quina bestiesa, punt", podem estar menyspreant com a mínim dues coses: un senyal d'alerta global sobre el malfuncionament de la nostra societat i la possibilitat de connectar amb algunes tradicions de l'exploració humana que van pervivint discretament a través del temps. És clar que hi ha molta més palla que gra, i que sovint costa trobar gra enmig de tanta palla, com passa quan vas a les seccions d'esoterisme de les llibreries; però d'en tant en tant, entre el munt de faramalla, hi ha petites joies. El que cal és afinar el propi criteri per saber destriar el que és de qualitat del que no ho és."

Raimon Ribera a Religió i religions (La Magrana, 1995)