Art i misteri

Cézanne 1885

"L’art és la forma més material i concreta que tenim de relacionar-nos amb el misteri. Així va començar el seu camí i allà continua la seva tasca: alterar la percepció sobre les coses, ajudant-nos a relacionar-nos amb la realitat d’una altra manera, sense oferir solucions, acostar-se moltes vegades a la incertesa, enmig d’una sorpresa i una obertura incessants.

Per a això, per moure la realitat, cal:

• L’estranyament. L’art, igual que les utopies, pot ser aquest punt de suport arquimèdic. L’art ens desfamiliaritza o, en un llenguatge més teològic, estem convertits a les coses i necessitem una desconversió per tornar a convertir-nos. Per tornar a detenir la mirada sobre el nostre entorn, els objectes, les persones, per tornar-les a sentir i alliberar-nos de jou de l’hàbit o de la indiferència, és necessari aquest estranyament.

• Una humanització creixent. El canvi de sensibilitats consisteix en un procés d’humanització creixent, que és el que ha d’exigir tota democràcia, i aquesta humanització necessita atenció detinguda sobre les coses, ben al contrari del consumisme, que necessita la velocitat per existir. Per exemple, quan Cézanne pinta unes pomes, ho fa com si fos la primera vegada que les veiés, ple d’una tendresa infinita, armat de paciència, conscient que el que fa no és un retrat de la realitat, sinó un acte de profunda humanitat.

• Centralitat dels processos. En una democràcia cultural, l’art entén la democràcia com la governança que s’ocupa de les capacitats potencials de les persones. I per a això els processos, inherents a l’àmbit artístic, són tan importants com les institucions que els faciliten. És el govern com a activitat, amb un alt component creatiu, enfront del govern com a institució. De res serveix el dret a la informació si no sabem interpretar-la; ni el dret a vot si no sabem llegir; ni el dret a la llibertat d’expressió sense observar, entendre i reflexionar abans de prendre la paraula. Perquè les persones puguin aconseguir els objectius que es plantegin i fer possible l’impossible.

• Resistència. Finalment, l’art és una pràctica de resistència activa comunitària que amplia les nostres sensibilitats i ajuda a replantejar-nos la jerarquia de valors. Acompanyant la filosofia i la política en aquest qüestionament de l’imaginari social instituït. Aquesta és la seva gran contribució a la cultura i a la democràcia."

Jorge Picó a Democràcia cultural, Quadern 233 de Cristianisme i Justícia, juny de 2023