Krishnamurti i l'austeritat

Hernández Pijuan 1996

"Quan la indústria de l'entreteniment assumeix la direcció, tal com ho està fent gradualment ara, quan els joves, els infants, els estudiants són constantment instigats al plaer, a la fantasia, a la sensualitat romàntica, les paraules moderació i austeritat es deixen a un costat i ni tan sols se'ls dedica mai un sol pensament. L'anomenada austeritat dels monjos, dels sanyasis que neguen el món, que vesteixen els seus cossos amb alguna mena d'uniforme o un simple taparrabo –aquesta negació del món material, certament no és austeritat. És probable que la majoria ni tan sols escolti això, que no pari atenció a les implicacions que té l'austeritat. Quan des de la infantesa se'ns ha educat perquè ens divertim i ens escapem de nosaltres mateixos mitjançant els entreteniments, religiosos o d'una altra índole, i quan la majoria dels psicòlegs diuen que hem d'expressar tot allò que sentim i que qualsevol forma d'abstinència o restricció és nociva i condueix a diverses formes de neurosi, és natural que entrem més i més al món de l'esport, de les diversions i els entreteniments, i tot això ens ajuda a escapar de nosaltres mateixos, del que som.

Comprendre la naturalesa del que som, comprendre-ho sense cap distorsió, sense cap prejudici, sense cap mena de reacció davant del que descobrim que som, és el principi de l'austeritat. L'observació, la percepció alerta de cada pensament, de cada sentiment, sense refrenar-los, sense controlar-los, sinó observant-los com observem un ocell que vola, sense introduir en aquesta observació els propis prejudicis i distorsions -aquest observar dóna origen a un sentit d'austeritat extraordinari. que està molt més enllà de tota restricció, de tot el ximple enganyar-nos a nosaltres mateixos i de tota aquesta idea del millorament propi, de la pròpia realització personal. Tot això és més aviat infantil. En aquest observar hi ha una gran llibertat, i hi resideix el sentit de dignitat que hi ha a l'austeritat. Però si hom digués tot això a un grup modern d'estudiants o infants, ells probablement mirarien cap a fora per la finestra plens d'avorriment, perquè aquest món només està disposat a la persecució del propi plaer."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 18.03.1983