Jesús senyor

Rouault 1938

"La denominació de senyor, fins en el sentit absolut d'"el senyor", és comuna en els ambients jueus intertestamentaris i, doncs, perfectament aplicable a Jesús en un sentit acceptable per a un jueu. La seva indubtable decantació posterior sobiranejant i d'atribucions pròpies de Déu, originada en ambients jueus però plenament desenvolupada en medis hel·lènics, malgrat l'afirmació de sobirania i d'atribució de funcions transcendents, no implica una afirmació de divinitat. Una anàlisi acurada dels textos no ens permet concloure que aquests afirmin la divinitat de Jesús, i menys encara en sentit òntic. Per als autors del Nou Testament hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot procedeix i vers qui tots ens encaminem. Si la qualitat de Senyor introdueix Jesús en l'esfera divina, no l'iguala a Déu, i si Jesús és constituït Senyor de totes les potències per la seva resurrecció (Fil. 2, 6-11), ho és a glòria de Déu, el Pare. Si, malgrat aquestes conclusions, dels textos es desprengués una afirmació de la divinitat de Jesús, hem de dir que aquests han anat, per influència grega, més enllà del que calia."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, p. 302).