Klee 1930
Com passa també amb el Llibre dels Salms de la Bíblia, aquests textos transmesos de generació en generació sovint tenen distribucions una mica arbitràries. Hem mirat de reordenar el Daodejing de manera que resulti una mica més fàcil de llegir. Aquesta és la primera part, dedicada al Dao (entre parèntesi, la numeració original en el Daodejing).
I. El Dao
DR I.1 (D 1)
"El Dao que pot ser definit
no és el veritable Dao.
El nom que se li pugui donar
no és el seu veritable nom.
Sense nom, origina el cel i la terra.
Amb nom, és la mare de totes les coses.
L'absència de desig
porta a la seva comprensió.
El desig
porta a conèixer les seves manifestacions.
Però desig i absència de desig
són diferents noms d'una mateixa realitat.
Aquesta identificació es percep
en la profunditat més profunda,
on hi ha l'accés a la meravella."
DR I.2 (D 25)
"Hi ha quelcom que existeix abans que el cel i la terra.
Immòbil i impenetrable, buit i silenciós
pur i profund, únic i il·limitat,
sense so, sense forma, no depèn de res i mai no canvia,
omnipresent i inexhaurible.
Se'l pot considerar la mare del món.
No conec el seu nom, però si li he de donar un nom li diré Dao.
Si l'hi he de donar un cognom, li diré "gran", perquè s'expandeix;
la seva expansió el porta lluny, i la llunyania el fa tornar.
El Dao és gran, el cel és gran, la terra és gran, l'ésser humà és gran.
L'ésser humà segueix la llei de la terra, la terra segueix la llei del cel,
el cel segueix la llei del Dao, el Dao segueix la seva pròpia llei."
DR I.3 (D 67a)
"La gent diu: "Tan gran com és, i el Dao no té definició."
Però el Dao no té definició precisament perquè és tan gran.
Si el Dao pogués ser definit, seria petit i no gran."
DR I.4 (D 32a)
"El Dao no ha tingut mai nom.
Tot i ser tan petit i simple,
ningú el pot arribar a imaginar."
DR I.5 (D 41c)
"Com un quadrat immens, que no té cantonades,
com els grans talents, que maduren tard,
com les notes més agudes, que costen de sentir,
com les imatges més boniques, que no tenen forma,
el Dao és ocult i no té nom,
però només ell ofereix ajuda i plenitud."
DR I.6 (D 42a)
"El Dao engendra l'un; l'un engendra el dos;
el dos engendra el tres i el tres engendra totes les coses.
Tot porta el yin al darrera i el yang al davant;
combinant aquestes forces s'assoleix l'harmonia."
DR I.7 (D 51a)
"El Dao engendra,
la virtut nodreix,
la matèria conforma,
l'energia perfecciona.
Per això, totes les coses
veneren el Dao
i exalcen la seva virtut.
Aquest venerar el Dao
i exalçar la seva virtut
no és imposat sinó espontani,
sorgit de la mateixa naturalesa.
Perquè el Dao engendra totes les coses
i la seva virtut les nodreix,
les fa créixer, les perfecciona,
les conserva, les madura
i les protegeix."
DR I.8 (D 40)
"El retorn a l'origen és la dinàmica del Dao.
La subtilitat és la manera d'actuar del Dao.
Tot existeix, però l'existència ha sorgit del no res."
DR I.9 (D 35b)
"La música i l'olor del bon menjar aturen el caminant,
però el que es diu del Dao no té gust de res.
Se'l mira i no pot ser vist,
se l'escolta i no pot ser sentit.
Però si se'l fa servir, és inexhaurible."
DR I.10 (D 5b)
"L'espai entre el cel i la terra
pot ser comparat a una manxa.
Buit però no esgotat,
com més el fas anar, més en brolla.
Com més en parles, menys l'entens.
Més val mantenir-se al seu centre."
DR I.11 (D 11)
"Trenta radis convergeixen al centre d'una roda
però és el buit que deixen al mig
el que permet funcionar al carro.
Es treballa el fang per fer una gerra,
però la seva utilitat depèn
de l'espai buit del seu interior.
S'obren portes i finestres a les parets d'una casa,
però és el buit que emmarquen
el que les fa útils per a l'habitatge.
Ens interessem pel que és,
però la seva utilitat depèn del que no és."
DR I.12 (D 4)
"El Dao és buit;
però si el fem servir,
sembla inesgotable.
És profund, insondable;
sembla l'origen de tot.
Llima allò que sobresurt,
afluixa allò tensat,
atenua allò que encega.
Unit a tot,
pur i tranquil,
sembla existir per sempre.
No se sap de qui és descendent,
sembla predecessor dels déus."
DR I.13 (D 14)
"Si mires de veure'l, no el veus. Per això se l'anomena l'invisible.
Si mires de sentir-lo, no el sents. Per això se l'anomena l'inaudible.
Si mires d'agafar-lo, no el toques. Per això se l'anomena l'intangible.
Amb aquestes tres característiques, no pot ser descrit;
per això s'apleguen en una de sola.
Per sobre no és brillant,
per sota no és fosc.
No para mai d'actuar però no té nom,
pertany al no-ser de les coses.
És forma sense forma,
i imatge sense imatge.
És fugaç i evasiu.
Per davant, no veus el seu rostre;
per darrere, no veus la seva esquena.
Sigues fidel al Dao immemorial
per orientar l'existència actual.
Qui coneix l'origen,
té el fil del Dao."
DR I.14 (D 6)
"L'esperit de la terra no mor,
se l'anomena la profunda matriu.
L'entrada de la profunda matriu
és l'origen de tot.
Sembla existir per sempre;
la seva fecunditat no s'estronca
si es fa servir amb gentilesa."
DR I.15 (D 52a)
"Tot té un mateix origen, que anomenem la mare del món.
Qui coneix la mare, coneix els fills.
Qui coneix els fills i es manté en contacte amb la mare,
és alliberat de la por de la mort."
DR I.16 (D 32d)
"Tot va a parar al Dao,
com els torrents de les valls
van a parar als rius i als mars."
DR I.17 (D 41a)
"Quan un deixeble d'alt nivell sent parlar del Dao,
el practica amb afany.
Quan un deixeble de nivell mig sent parlar del Dao,
oscil·la entre la comprensió i la incomprensió.
Quan un deixeble de baix nivell sent parlar del Dao,
se'n riu.
Si aquest no se'n rigués, el Dao no seria el que és."
DR I.18 (D 21)
"La persona sàvia adquireix virtut en seguir el Dao.
El Dao és quelcom indefinit i vague.
És vague i indefinit, però adquireix formes.
És indefinit i vague, però hi passen coses.
És profund i fosc, i en ell hi ha una força vital,
i aquesta força el fa eficaç.
Des dels temps més remots fins avui,
no s'ha prescindit del seu nom.
I com es pot conèixer la seva força?
Experimentant-la."
DR I.19 (D 34)
"El Dao pot ser trobat per tot arreu.
Tot li deu l'existència,
però no demana obediència.
Fa coses, però no se les atribueix.
Te cura de tot, però no se n'apropia.
No té pretensions,
i per això se'l pot anomenar petit.
Tot s'adreça a ell sense necessitat de crida,
i per això se'l pot anomenar gran.
De la mateixa manera, la persona sàvia mai es considera gran,
i així, assoleix la grandesa."
DR I.20 (D 23b)
"Qui segueix el Dao, s'uneix al Dao.
Qui practica la virtut, s'uneix a la virtut.
Si els abandones, ells t'abandonen.
Qui s'hi identifica,
és acollit per ells i pot avançar plenament.
Obre't al Dao i a la virtut, no els abandonis,
i confia en les teves respostes naturals.
Qui no confia prou, no pot rebre confiança."
DR I.21 (D 62)
"El Dao es troba en el més profund de totes les coses.
És el tresor de la persona sàvia i l'empara de la que no ho és.
Les paraules boniques comporten honors,
les accions boniques comporten respecte.
Tot i que algú no sigui virtuós, perquè foragitar-lo?
Quan es nomena un nou emperador
i els seus ministres,
en comptes de fer una ofrena de jade
que hagi de ser portada per una quadriga,
val més que siguin fidels al Dao.
Els antics estimaven el Dao
perquè, amb ell, quan cerques, trobes;
i quan fas una falta, igualment ets acollit.
El Dao és el màxim que es pot assolir."
DR I.22 (D 16)
"Buida la teva ment de desigs i ambicions
per tal de preservar la pau profunda.
De l'aparença bulliciosa de les coses
contempla'n el retorn a la quietud.
Tots els éssers creixen amb agitació,
però després tornen a la seva arrel.
Tornar a la seva arrel és trobar el repòs.
Reposar és tornar al seu ordre natural.
Tornar al seu ordre natural és conèixer l'eternitat.
Conèixer l'eternitat és ser il·luminat.
Qui no coneix l'eternitat
camina cegament cap a la desgràcia.
Qui coneix l'eternitat
acull tothom.
Qui acull tothom és imparcial.
Qui és imparcial és part de la natura.
Qui és part de la natura és com el Dao.
Qui és com el Dao arriba al que és ferm.
Quan el jo desapareix, no hi pot haver perill."
Text sencer del Daodejing a https://aglapertu.blogspot.com/2020/11/el-daodejing.html
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada