Cinisme

Beckmann 1919

El bonic article La trampa del cinisme d'Antoni Gutiérrez-Rubí a La Vanguardia del 19.01.2023:

"Vivim temps cínics. En política, especialment. El cinisme transforma, per exemple, la imprescindible imparcialitat en neutralitat covarda i egoista. I la revesteix de valor, però no és cert: no és el mateix posar-se de la banda de les víctimes que ser al mig, sense posicionar-se, entre agressors i agredits. No existeix la profilaxi quan es parla de drets i valors.

El psicòleg Jamil Zaki, director del Laboratori de Neurociència Social a la Universitat de Stanford, parla de la utilitat de l’empatia com a guia i brúixola moral, malgrat la complexitat, i contraposant-la al cinisme: “Aquella idea que la gent és egoista, ambiciosa i deshonesta per naturalesa, i que està portant més solitud i divisió a la humanitat”. Zaki, autor del llibre The war for kindness: Building empathy in a fractured world, comparteix arguments científics sobre l’optimisme i assenyala que, al costat d’aquest, l’empatia és una habilitat que es pot aprendre, entrenar i perfeccionar per “escapar-se de la trampa del cinisme”.

Els cínics a l’antiga Grècia eren la representació de la frugalitat, la vida senzilla i el retorn a la natura. Amb una màxima: com menys necessitats, més llibertat i felicitat. Amb el temps, l’evolució de la idea original es va desplaçar a la versió actual del que entenem per cínic: “Persona que actua amb falsedat o desvergonyiment descarats”. Associem el cinisme no amb la frugalitat, sinó amb la ironia i el sarcasme. Aquella distància freda que, avui, és menyspreu, desídia o desinterès.

El filòsof Gregorio Luri, a l’assaig En busca del tiempo en que vivimos. Fragmentos del hombre moderno, caracteritza l’ésser humà dels nostres temps com un ésser que viu en una constant problematització de tot, en un estat de pessimisme permanent que li impedeix gaudir plenament de les coses senzilles de la vida i de ser conscient del valor que tenen. “La realitat és que la problematització ens aliena de l’experiència de la vida, de les coses concretes i immediates, amb la seva alegria, la seva tristesa, la pena i l’eufòria”, assenyala.

Els nostres valors democràtics no es defensen sols, mirant-los com si fossin en una vitrina. Hi ha alternativa a la problematització de la vida que ens paralitza i que justifica la insensibilitat cínica: se’n diu compromís. Ha arribat l’hora."