Ànima

Rothko 1959

Potser l'ànima és la part de la nostra consciència que ressona a l'esperit. Aquella que és capaç de ser sensible al que no ha estat vertebrat per la raó. Aquella que sembla poder posar-se en connexió, en sintonia amb la subtilitat, amb dimensions de la realitat que no són òbvies ni demostrables. Aquella que s'obre al que no podem controlar. Per això ella mateixa és incerta, evanescent, fluïda, intangible, inaprehensible, incomprensible. Per això, de vegades, ni sabem si en tenim...

L'ànima és un racó de la ment insòlit, o, per dir-ho amb més precisió, una capacitat de la ment insòlita. Tan insòlita, que els antics consideraven que ens havia estat atorgada o insuflada "des de fora"; els hi semblava impensable que pogués ser una facultat humana... I aquesta imatge, si es fa servir com a imatge, és encara ben útil i potent.