Sentit de l'amor

Schmidt-Rottluff 1939

"L'amor constitueix l'única manera d'aprehendre un altre ésser humà en el més profund de la seva personalitat. Ningú no pot ser totalment coneixedor de l'essència d'un altre ésser humà si no l'estima. Per l'acte espiritual de l'amor s'és capaç de veure els traços i trets essencials de la persona estimada; i el que és més, veure també les seves potencialitats: el que encara no s'ha revelat, el que s'ha de mostrar. Encara més, a través del seu amor, la persona que estima possibilita a l'estimat a que manifesti les seves potencialitats. En fer-se conscient del que pot ser i del que pot arribar a ser, aconsegueix que aquestes potencialitats es converteixin en realitat.

A la logoteràpia, l'amor no s'interpreta com un epifenomen dels impulsos i instints sexuals en el sentit del que s'anomena sublimació. L'amor és un fenomen tan primari com ho pugui ser el sexe. Normalment el sexe és una manera d'expressar l'amor. El sexe es justifica, fins i tot es santifica, en  tant que és un vehicle de l'amor, però només mentre aquest existeix. Així, l'amor no s'entén com un mer efecte secundari del sexe, sinó que el sexe es veu com a mitjà per expressar l'experiència d'aquest esperit de fusió total i definitiva que s'anomena amor."

Viktor E. Frankl a L'home a la recerca de sentit (segona part, 1962)