Soutine 1922 |
Diu molt bé Antoni Gutiérrez-Rubí a La Vanguardia del 03.03.2022:
"Poden l’afabilitat, la senzillesa, la bondat i l’honradesa en el caràcter i en el comportament ser competitives electoralment? Amb aquests termes defineix bonhomia el diccionari. No són gaires les figures polítiques i públiques que, al llarg de la història, han estat identificades amb aquestes virtuts per explicar el seu èxit i la seva empremta en la memòria col·lectiva. Ens costarà d’anar molt més enllà de líders extraordinaris, de gegants morals com Nelson Mandela o Mahatma Gandhi.
Hi ha espai avui per a la bondat amable en política? La bonhomia sembla tenir menys capacitat de ser decisiva en la política actual i en la democràcia de l’audiència: “Una tendència a la personalització del lideratge que exerceix la representació des dels mitjans de comunicació i que transcendeix la clàssica vinculació amb les sigles dels partits”, en paraules del filòsof francès Bernard Manin.
I això passa perquè, per a la major part de la ciutadania, és més fàcil militar en les audiències mediàtiques que en les organitzacions partidàries. Així, els militants es transformen en públic i audiència. Els debats es mesuren per ràting, les propostes per likes i els compromisos per l’engagement.
L’era de l’espectacle polític, marcada per la constant competició per l’atenció de la ciutadania i l’enviliment de la retòrica, ha fet que l’afabilitat i l’amabilitat desapareguin pràcticament del discurs polític. Tot i això, recuperar la bonhomia com a part central del caràcter polític és essencial per a la regeneració de la democràcia. La personalitat dels líders actua com un mirall de les emocions ciutadanes i el caràcter crispat de la majoria d’ells reflecteix la tensió que filtra la nostra societat actualment; també, però, actua com una cambra d’eco que intensifica i retroalimenta aquesta tensió.
Saber gestionar les emocions de desafecció i cansament de la societat per canalitzar-les a través de lideratges afables és clau, ja que només promovent la bonhomia podrem crear l’estat emocional que ens empenyi a transformar el món i evitar que guanyi la desesperança. Que la bondat sigui, a més de virtut, un requisit per triomfar en política depèn també de nosaltres. Deixem d’aclamar els miserables, sisplau!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada