Heretgia

Fautrier 1944

"Heretgia té ressons molt lúgubres perquè sona a carn cremada, a aquella terrible condemna que van patir tantíssimes persones sobretot a l’edat mitjana.

Etimològicament, heretge també defineix la persona amb criteri que s’aparta de l’opinió i les normes comunes de la gent, i històricament són persones que han demostrat dues coses amb tota claredat: que eren persones extraordinàriament honrades i que volien reformar la societat del seu temps. Honradesa intel·lectual i valentia personal, perquè per defensar les seves idees van posar en joc la seva pròpia vida. La majoria se la van jugar i la van perdre.

He après dels heretges que són un model de conducta per al nostre temps. Avui més que mai necessitem dissidents, gent amb criteri propi i amb la valentia de defensar-lo en un context complicat. Complicat per aquest predomini del que és políticament correcte i del pensament únic que ens encotilla i que fa que tothom que se surti d’aquests motlles rebi una allau de crítiques. Si tothom acceptés l’statu quo no hi hauria cap mena d’evolució de la societat. Evolucionem posant en dubte les coses i marcant rumbs nous, que després seran encertats o no, però que ens ajuden a avançar.

Em commou la història d’un heretge que va viure a cavall del segle XIII i XIV, fra Dolcí de Novara. El que proposava, vist des dels nostres dies, no pot ser més assenyat: una Església sense poder, sense exèrcit, pobre, sense opulència, la igualtat entre l’home i la dona i el canvi de les estructures, és a dir: l’eliminació del feudalisme. Condemnat per heretgia, es va refugiar amb els seus 1.400 pobres de Crist en una fortificació abandonada als Alps. Van estar un any assetjats fins que el 1307 el bisbe amb les seves tropes va assaltar la fortalesa. Tots van ser executats. A fra Dolcí li van anar tallant en viu trossos del cos amb tenalles candents."

Antonio Pau a La contra de Ima Sanchís de La Vanguardia del 27.11.20