Astrologia del Nadal

Starnina 1408

És interessant la convergència de diverses mitologies en el naixement d'un déu el 25 de desembre. Sembla ser que hi pot haver una base astrològica d'aquesta convergència.

Es diu que l'egipci Horus (3000 aC), fill d'Osiris (déu de la resurrecció), personificació del Sol, neix el 25 de desembre de la verge Isis-Meri. El seu naixement va ser acompanyat per una estrella a l'Est i va ser adorat per tres reis. Als 12 anys ja era un mestre, i als 30 va ser batejat per Anup per dur a terme el seu ministeri. Tenia 12 deixebles amb els que viatjava, fent miracles com curar malalts i caminar sobre l'aigua. Se'l va designar amb diverses invocacions com ara la Veritat, la Llum, el fill ungit de Déu, l'anyell de Déu, el bon pastor i altres. Després de ser traït per Tifó, va ser crucificat, enterrat durant tres dies i ressuscitat.

Aquesta estructura mitològica, potser heretada de tradicions anteriors, es va transmetre a molts altres mites amb la mateixa estructura. Com ara el frigi Atis, que neix el 25 de desembre de la verge Nana. O l'indi Krishna (900 aC), que neix d'una verge amb una estrella a l'Est i va fer miracles amb els seus deixebles i després de mort va ser ressuscitat. O el grec Dionís (500 aC), que neix el 25 de desembre d'una verge, era un mestre viatger i feia miracles com convertir l'aigua en vi; se'l va anomenar "rei de reis", "fill únic engendrat per Déu", "Alfa i Omega" i altres, i després de mort va ser ressuscitat. O el persa Mitra (1200 aC), que neix el 25 de desembre d'una verge, té 12 deixebles i fa miracles; en morir va ser enterrat durant tres dies i després va ser ressuscitat. Se'l va anomenar la Veritat, la Llum i altres. El dia sagrat per a l'adoració de Mitra era el diumenge.

El més conegut per nosaltres és el jueu Jesús, que neix el 25 de desembre de la verge Maria, a Betlem, en un naixement anunciat per una estrella a l'Est, i amb tres reis o mags que la van seguir per anar-lo a venerar. Mestre al Temple als 12 anys, als 30 anys és batejat per Joan Baptista, començant el seu ministeri. Tenia 12 deixebles, amb els que viatjava fent miracles com curar malalts, caminar sobre l'aigua o ressuscitar morts. Fou designat com a "rei de reis", "fill de Déu", "Llum del món", "Alfa i Omega", "anyell de Déu" i molts altres. Després de ser traït per Judes a canvi de 30 monedes de plata, va ser crucificat, enterrat i després de tres dies ressuscitat per pujar al cel.

Sembla ser que aquesta seqüència del naixement és d'origen astrològic. L'estrella de l'Est seria Sirius, la més brillant del cel nocturn, que el 24 de desembre s'alinea amb les tres estrelles més brillants del cinturó d'Orió, anomenades antigament "els tres reis". El 25 de desembre aquestes quatre estrelles alineades apunten al lloc de sortida /naixement del Sol.

La verge és la constel·lació Virgo, també anomenada "la casa del pa" i representada sovint com una noia agafant un grapat d'espigues de blat. Sembla ser que Betlem/Bethlehem es pot traduir com a "casa del pa".

El 22 de desembre, després d'anar-se escurçant el dia durant sis mesos, el Sol arriba al seu punt més baix, el dia més curt. Llavors el Sol deixa de desplaçar-se cap al sud (des de la perspectiva de l'hemisferi nord) com ha fet durant aquests sis mesos, i durant tres dies sembla estabilitzat en un mateix punt.

Hi ha qui diu que en aquests dies s'apropa a la constel·lació de la Creu del Sud (només visible en aquell hemisferi, i per tant sota l'horitzó, sota terra), i que d'aquí vindria la noció de ser crucificat i ressuscitar al cap de tres dies. En efecte, el 25 de desembre el Sol es mou ja un grau cap al Nord, fent preveure l'allargament del dia, el renaixement primaveral i la plenitud del solstici d'estiu, festa de Sant Joan Baptista.

 

Els evangelistes (o algun predecessor seu) podrien haver incorporat aquestes tradicions mitològico-astrològiques a la seva explicació de la figura de Jesús per subratllar la radical importància que Jesús tenia per a ells, assimilant-lo a un déu solar de la tradició.

 

No sé si tot això és exacte, però és suggerent. I és cert que en els temps de gran configuració mitològica l'astrologia era una disciplina rellevant.