Gerhard Richter 2007
Diu Antoni Gutiérrez-Rubí a La Vanguardia del 24.12.2020:
"John Berger, escriptor, crític d’art i pintor britànic, va escriure una obra especial, Confabulacions, en l’últim tram de la seva fecunda trajectòria creativa i ens recordava per què el llenguatge pot redimir la vida democràtica: “La majoria dels discursos polítics d’avui estan compostos de paraules que, separades de qualsevol criatura de llenguatge, resulten inertes i moribundes. I aquestes paraules buides i pretensioses escombren la memòria i alimenten una complaença que prescindeix de tota empatia amb els altres”.
Berger, en aquest delicat i lluminós llibre, diu que prefereix l’esperança a la utopia. I no és una diferència de no res, afirma el crític Marcos Mayer. La utopia ve prefabricada, és un model amb instruccions, mentre que l’esperança és un territori per construir. “Per això requereix la trobada de voluntats que encara ignoren què es proposen i què han de fer per sortir d’un món dominat per les finances, una classe política que buida el llenguatge i una premsa plena de llocs comuns”, escriu Mayer. Un territori per construir, no pas per conquerir o dominar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada