Diu Daniel Innerarity a La Vanguardia del 25.12.2020:
"Si la identitat europea no està codificada en un paquet cultural, tampoc no pot definir-se en termes d’identitat religiosa. La identificació d’Europa amb el cristianisme –que procedeix dels Habsburg i va servir al seu moment per oposar-la a l’imperi otomà– no fa justícia al pluralisme religiós d’Europa (tant en termes històrics com sociològics), però tampoc no aconsegueix fer-se càrrec de la significació que allò religiós ha tingut i té a Europa.
El problema no és reconèixer o oblidar la importància que ha tingut el cristianisme com un dels orígens d’Europa. Aquest reconeixement no pot ser just, d’entrada, si oblida que hi ha altres religions que han contribuït decisivament a configurar la identitat que ens constitueix. Aquest pluralisme està exigit per la nostra història (incomprensible sense la influència de l’islam o dels jueus), però també per l’actual composició de les nostres societats, en les quals hi viuen, per exemple, més de quinze milions de musulmans. Ara bé, la qüestió de fons rau en el fet que qualsevol referència a una cultura o religió no pot determinar la definició de la ciutadania. Europa, certament, haurà de readaptar-se a un pluralisme que no només es refereix a la varietat de religions sinó també a la varietat de significacions que la religió té per als nostres conciutadans. Però l’haurem de dur a terme al si d’aquella dissociació entre les creences religioses i l’àmbit públic que ha permès com cap altra la coexistència d’estils i modes de vida."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada