Restar estacionaris

Millet 1850

"No produeix gaire satisfacció contemplar un món en el que res es deixa a l'activitat espontània de la natura; en el que fins el més minúscul tros de terra capaç de donar aliment a l'ésser humà s'ha posat en conreu i el darrer retall de pastura florida ha estat llaurat; en el que els quadrúpedes i els ocells no domesticats per l'home han estat exterminats com a rivals que li disputen els aliments; cada matoll i cada arbre superflu ha estat arrancat de socarrel, i gairebé no queda cap lloc en el que una flor o un arbust silvestre puguin créixer sense ser eradicats com a males herbes en nom del progrés agrícola. Si la terra ha de perdre l'enorme part de la seva placidesa que deu a les coses que l'increment il·limitat de la riquesa i la població extirparia d'ella amb el mer propòsit de sostenir a una població major, però no millor o més feliç, espero sincerament, pel be de la posteritat, que s'acontentin amb restar estacionaris molt abans que la necessitat els hi obligui".

John Stuart Mill a Principis d'Economia Política (1848), citat per John Gray a El País del 09.06.2019