Viure poèticament

"No cal escriure ni un sol poema per viure poèticament. No tenim el deure d'escriure versos, però sí que tenim el deure de viure la vida com un poema, de convertir la pròpia vida en bellesa."

Antoni Pascual (1941-2001)

Aquesta cita d'en Toni Pascual és tan breu com potent, veritable, encertada o com li vulgueu dir. És tot un programa de vida. Fer de la pròpia vida un bell poema. No cal que sigui un gran poema, pot ser un poema curtet, senzill. Pot ser més alegre o més trist. Però ha de ser bonic.

No és fàcil, però, saber què vol dir una vida que transmeti bellesa. És més fàcil saber què és una vida que transmeti bondat, que doni exemple del que cal fer, d'un comportament adient, fins i tot sabent de la natura ambivalent de la condició humana, sempre imperfecta i contradictòria. O saber què és una vida que transmeti veritat, que sigui sincera, autèntica, sense hipocresia, sense intencions amagades, tot i la dificultat que això suposa. Però una vida bonica, que irradiï bellesa, això és més intangible, menys descriptible, més esmunyedís, més difícil de precisar. De tota manera, una certa intuïció del que vol dir, la podem tenir. Siguem-hi fidels, sabent que aquestes tres dimensions no estan desconnectades sinó ben al contrari, íntimament vinculades.

I això en Toni no ho veia com una opció, com una possibilitat: ho veia com un deure. És una cita que ens interpel·la, que ens ajuda a repensar, a reenfocar la pròpia vida.