En la concepció més habitual de la contemplació (que no és la utilitzada a nivell religiós) el subjecte es manté altament present: ell és el qui contempla, el receptor. Hi ha un diàleg del subjecte contemplador amb l'objecte contemplat. S'enforteixen mútuament. Cosa que té les seves virtuts i les seves limitacions.
En la immersió, en canvi, el subjecte procura desaparèixer en la major mesura possible. Mira de fusionar-se, de diluir-se en l'entorn. Mira d'aturar el diàleg interior sobre el que veu i viu. Això és més un propòsit que una realització plena, sempre difícil, però és un propòsit molt rellevant, significatiu, amb impacte.
Cal també diferenciar la immersió individual i la immersió col·lectiva. La segona és més difícil (cal aplegar i preparar un grup per fer l'experiència junts, el que demana un determinat nivell de sintonia i de sensibilitat compartida i una inversió de temps) però sempre és més potent (no se sap ben bé perquè, però hi ha una mena de ressonància en el grup que enforteix l'experiència).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada