Demografia i economia

Kandinsky 1913

Un article esplèndid d'un economista sòlid, Guillem López i Casasnovas, de la  Universitat Pompeu Fabra, publicat a La Vanguardia de l'11.12.2018. Mostra la capacitat de l'anàlisi econòmica per posar sobre la taula elements a considerar i la dificultat que això porti a saber què passarà (i en conseqüència a què es pot fer per incidir positivament en la realitat). El seu "o sigui que ni idea" final és ben honest i digne d'agraïment.

"Totes les recerques indiquen que Espanya despunta en les seves fites presents i futures de millora de l'esperança de vida. Noves oportunitats (anys de vida) i nous reptes (vida als anys, lliures de discapacitat). La situació que s'acosta té, però, múltiples vectors a tenir en compte per poder-la traduir en benestar. Un de molt clar és l'efecte sobre la renda amb què aquest més gran nombre d'anys es viurà: això, en bona part, té a veure amb les pensions.

Malgrat que la taxa de dependència entre ocupats i jubilats no deixa de baixar, les reformes estan embussades per la baralla política. Ja es veurà de quines pensions fruïm. També és remarcable l'aresta relativa a l'impacte sobre la despesa social: més despesa sanitària (si no s'aconsegueix que els guariments pal∙liatius dominin els intensius) i més despesa en guariments de dependència. I potser en educació i formació en els nous horitzons vitals que s'obrin.

Un altre menys conegut que comença a merèixer l'atenció de les autoritats públiques d'alguns països més desenvolupats que el nostre és que l'envelliment, combinat amb baixa natalitat, fa que més fàcilment les nostres persones grans acabin vivint soles. La solitud te múltiples efectes: també sobre la salut, almenys per a aquells per als quals no resulta una opció lliurament escollida.

Una quarta derivada més incerta és la de l'impacte de l'envelliment sobre la macroeconomia. La veritat és que s'ha criticat molt que els models dels economistes no hagin incorporat prou bé les variables vinculades a la demografia. Entre altres elements això suposa postular com afectarà el PIB: probablement a la baixa; però com impactarà sobre el benestar (posem PIB per càpita) ja no està tan clar en funció de quin tipus de treball la intel∙ligència artificial substituirà. I sobre el tipus d'interès? Aquí les hipòtesis ballen: estalviarem més sabent que viurem més temps? Sí, probablement, però és que els més grans solen tenir en les seves cohorts més propensió marginal a consumir que a estalviar...

A més, si la fertilitat baixa potser no caldrà estalviar tant... Però és que amb menys necessitats de despesa familiar serà més possible fer-ho. Tot i que amb menys població potser creix menys la renda global i la capacitat d'estalvi nacional baixa; i això malgrat que els més grans, pel fet de comptar amb més riquesa acumulada al llarg de la seva vida i que van liquidant en la vellesa, potser abarateixen el tipus d'interès i fan menys atractiu l'estalvi. També podria ser, però, que l'aversió al risc de la població per la por de ser pobres de grans els estimuli igualment a fer-ho. Comptant que puguin. O sigui que ni idea, i de moment hi ha poques evidències contrastables. Però ben segur que, d'impacte per l'envelliment, n'hi ha."