Engrunes

"Tenim una sort tremenda de ser aquí. Quan un es para a pensar per què l'univers és com és, s'adona que som el resultat de casualitats inversemblants. Només amb que la gravetat hagués estat una mica més feble o més forta, o amb que la massa dels protons hagués estat més o menys, o amb que la càrrega elèctrica hagués estat diferent, la història de l'univers hauria estat completament diferent. Mai s'haguessin arribat a formar-estrelles i no hagués aparegut la vida. Però en el nostre Univers tot sembla conspirar per crear carboni, la base de la vida.

En el primer microsegon de l'univers es van formar quantitats gegantines de matèria i antimatèria que es van aniquilar entre elles alliberant una energia enorme. No sabem per què, però es va crear més matèria que antimatèria, de manera que per cada cent milions de partícules de matèria, n'hi va haver una que no es va destruir. Tota la matèria que veiem avui a l'univers, les galàxies, les estrelles, els planetes i nosaltres mateixos, som engrunes que van sobrar d'aquell primer microsegon.

L'antimatèria és exactament el mateix que la matèria, excepte que té les càrregues elèctriques a l'inrevés. Si en un àtom d'hidrogen, el nucli té càrrega positiva i l'electró negativa, en un antiàtom el nucli és negatiu i els antielectrons són positius. És com un mirall.

Quan un àtom de matèria i un d'antimatèria entren en contacte, es desintegren i es converteixen en energia. Excepte per aquest detall, un pot imaginar una antiestrella, feta d'antimatèria, i a primera vista no hi hauria manera de distingir-la d'una estrella convencional. O podem imaginar un antiunivers, igual que el nostre, però amb totes les càrregues elèctriques a l'inrevés.

Fins on sabem, no queda res de l'antimatèria que es va formar al big bang. En els setanta es pensava que hi podia haver bosses d'antimatèria en algun lloc de l'univers, zones poblades de antigalàxies, antiestrelles i antiplanetes, i fins i tot està previst fer observacions des de l'Estació Espacial Internacional per buscar-les. Però a mesura que aprenem més sobre l'univers, cada vegada sembla menys probable que hi hagi antiastres.

Al principi hi va haver antimatèria perquè l'energia es pot convertir en matèria i viceversa. És la famosa equació E = mc2. El que passa és que hi ha certes propietats de l'espai que han de respectar-se. Per exemple, l'espai no té càrrega elèctrica; per tant, si es crea matèria a partir de l'energia, ha de tenir càrrega elèctrica nul·la. Això fa que, per cada protó, hagi de crear-se un antiprotó; i per cada electró, un antielectró, que també anomenem positró.

El gran misteri és per què no es va desintegrar tota la matèria amb tota l'antimatèria. Sembla que es va produir una asimetria entre la matèria i l'antimatèria, però ningú sap per què. És el que estem intentant esbrinar amb l'experiment Athena al CERN. El primer que hem fet ha estat produir antihidrogen a gran escala. Ara estem intentant immobilitzar l'antihidrogen a temperatures molt baixes. Un cop ho aconseguim, buscarem diferències entre antiàtoms i àtoms per intentar comprendre la asimetria entre matèria i antimatèria al principi de l'univers."

Rolf Landua entrevistat per Josep Corbella a La Vanguardia del 01.02.2004