diumenge, 16 de desembre del 2018

Aparença i Realitat




Picasso 1932


"The relation of Appearance to Reality, when there is symbolic truth, is that for certain sets of percipients the prehension of the Appearance leads to the prehension of the Reality, such that the subjective forms of the two prehensions are conformal. There is however no direct causal relalion between the Appearance and the Reality: so that in no direct sense is the Appeanance the cause of the Reality, or the Reality the cause of the Appearance. A set of adventitious circumstances has brought about this connection between those Appearances and those Realities as prehended it the experiences of those percipients. In their own natures the Appearances show no light upon the Realities, nor do the Realities upon the Appearances, except in the experiences of a set of peculiarly conditioned percipients.

(...)

Music, ceremonial clothing, ceremonial smells, and ceremonial rhythmic visual appearances, also have symbolic truth, or symbolic falsehood. In these later instances, the conveyance of objective meaning is at a minium, while the conveyance of sociable subjective form is at its height. Music provides an example when it interprets some strong sentiment, patriotic, martial, or religious, by providing the emotion which the votaries dumbly feel ought to be attached to the apprehension of national life, or of the clash of nations, or of the activities of God. Music elicits some confused feeling into distinct appreciation. It performs this service, or disservice, by introducing an emotional clothing which changes the dim objective reality into a clear Appearance matching the subjective form provided for its prehension.

There is then the vague truth-relation, via community of subjective form, between the music and the resulting Appearance. There is also the truth-relation between the Appearance and the Reality -the Reality of National Life, or of Striffe between nations, or of the Essence of God. This complex fusion of truth-relations, with their falsehoods intemixed, constitues the indirect interpretative power of Art to express the truth about the nature of things."


Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XVI, 8



Possible traducció:


"La relació de l'Aparença amb la Realitat, quan hi ha veritat simbòlica, és que, per a certs conjunts de perceptors, la aprehensió de l'Aparença condueix a la aprehensió de la Realitat, de manera que les formes subjectives de les dues aprehensions són conformes. No hi ha, però, relació causal directa entre l'Aparença i la Realitat: de manera que de cap manera directa no és l'Aparença la causa de la Realitat, o la Realitat la causa de l'Aparença. Un conjunt de circumstàncies adventícies ha provocat aquesta connexió entre aquelles Aparences i aquelles Realitats tal com apreheses en les experiències d'aquells perceptors. En les seves pròpies característiques les Aparences no projecten cap llum sobre les Realitats, ni les Realitats sobre les Aparences, excepte en les experiències d'un conjunt de perceptors peculiarment condicionats.


(...)


Música, roba cerimonial, olors cerimonials i aspectes visuals rítmics cerimonials, també tenen veritat simbòlica o falsedat simbòlica. En aquests exemples esmentats, la transmissió del significat objectiu és mínima, mentre que la transmissió de forma subjectiva sociable està a la seva màxima alçada. La música n'ofereix un exemple quan interpreta un sentiment fort, patriòtic, marcial o religiós, proporcionant l'emoció que els devots estúpidament pensen que hauria d'estar vinculada a l'aprehensió de la vida nacional, o del conflicte entre nacions, o de les activitats de Déu. La música transforma un sentiment confús en una apreciació clara. Realitza aquest servei, o perjudici, introduint una indumentària emocional que transforma la fosca realitat objectiva en una Aparença clara, que s'aplega amb la forma subjectiva proveïda per a la seva aprehensió.


Hi ha llavors la vaga relació de veritat, a través de la comunitat de forma subjectiva, entre la música i l'Aparença resultant. També hi ha la relació de veritat entre l'Aparença i la Realitat -la Realitat de la Vida Nacional, o del Conflicte entre nacions, o de l'Essència de Déu. Aquesta complexa fusió de relacions de veritat, amb les seves falsedats barrejades, constitueix el poder interpretatiu indirecte de l'Art per expressar la veritat sobre la naturalesa de les coses."