Sobre la Bellesa

Picasso 1931

"Beauty is the mutual adaptation of the several factors in an occasion of experience. Thus in its primary sense Beauty is a quality which finds its exemplification in actual occasions: or put conversely, it is a quality to which such occasions can severally participate. There are gradations in Beauty and in types of Beauty.

"Adaptation" implies an end. Thus Beauty is only defined when the aim of the "adaptation" has been analysed. This aim is twofold. It is in the first place, the absence of mutual inhibition among the various prehensions, so that the intensities of subjective form, which naturally and properly -or in one word, conformally- arise from the objective contents of the various prehensions, do not inhibit each other. When this aim is secured, there is the minor form of beauty, the absence of painful clash, the absence of vulgarity. In the second place, there is the major form of Beauty. This form presupposes the first form, and adds to it the condition that the conjunction in one synthesis of the various prehensions introduces new contrasts of objective content with objective content. These contrasts introduce new conformal intensities of feelings natural to each of them, and by so doing raise the intensities of conformal feeling in the primitive component feelings. Thus the parts contribute to the massive feeling of the whole, and the whole contributes to the intensity of feeling of the parts. Thus the subjective forms of these prehensions are severally and jointly interwoven in patterned contrasts. In other words, the perfection of Beauty is defined as being the perfection of Harmony; and that perfection of Harmony is defined in terms of the perfection of Subjective Form in detail and in final synthesis. Also the perfection of Subjective form is defined in terms of "Strength". In the sense here meant, Strength has two factors, namely, variety of detail with effective contrast, which is Massiveness, and Intensity Proper which is comparative magnitude without reference to qualitative variety. But the maxumim of intensity proper is finally dependent upon massiveness."

Alfred North Whitehead a Adventures of Ideas (1932), Cap. XVII, 1


Possible traducció:


"La Bellesa és l'adaptació mútua dels diversos factors en una ocasió d'experiència. Per tant, en el seu sentit primari, la Bellesa és una qualitat que es troba exemplificada en ocasions reals: o, dit al revés, és una qualitat a la qual aquestes ocasions poden participar de manera individual. Hi ha gradacions en la Bellesa i en els tipus de Bellesa.

"Adaptació" implica una finalitat. Per tant, la bellesa només es defineix quan s'ha analitzat l'objectiu de l'"adaptació". Aquest objectiu és doble. Es tracta, en primer lloc, de l'absència d'una inhibició mútua entre les diverses aprehensions, de manera que les intensitats de la forma subjectiva, que de manera natural i adequada -o en una sola paraula, conformada- es deriven dels continguts objectius de les diverses aprehensions, no s'inhibeixen entre si. Quan s'assegura aquest objectiu, hi ha la forma menor de bellesa, l'absència d'un xoc dolorós, l'absència de vulgaritat. En segon lloc, hi ha la forma major de Bellesa. Aquesta forma pressuposa la primera forma i li afegeix la condició que la conjunció en una síntesi de les diverses aprehensions introdueix nous contrasts de contingut objectiu amb contingut objectiu. Aquests contrasts introdueixen noves intensitats conformadores de sentiments naturals per a cadascuna d'elles, i fent això fan créixer les intensitats del sentiment conformador en els sentiments componedors primitius. D'aquesta manera, les parts contribueixen a l'emoció massiva del conjunt, i el conjunt contribueix a la intensitat emotiva de les parts. Així, les formes subjectives d'aquestes aprehensions estan entrellaçades de manera individual i conjunta en contrasts modelats. En altres paraules, la perfecció de la Bellesa es defineix com la perfecció de l'Harmonia; i aquesta perfecció d'Harmonia es defineix en termes de la perfecció de Forma Subjectiva en detall i en síntesi final. També es defineix la perfecció de la Forma Subjectiva en termes de "Força". En el sentit que aquí es vol utilitzar, la Força té dos factors, és a dir, varietat de detalls amb contrast efectiu, que és la Massivitat, i Intensitat Adient, que és una magnitud comparativa sense referència a la varietat qualitativa. Però el màxim d'intensitat adient depèn finalment de la massivitat ".