Mite i realitat

Twombly 1984

El mite no descriu una realitat, el mite crea una realitat, configura la realitat, incideix en la realitat, transforma la realitat. Per això és útil, per això és important.

Els mites són fruit de la creativitat humana, de la imaginació, però no són simples fantasies més o menys distretes, sinó que responen a necessitats vitals, reflecteixen i orienten pulsions profundes de la ment humana. Són eines útils elaborades al llarg del temps per moltes generacions mirant de recollir algunes d'aquestes necessitats i pulsions. Que siguin creacions humanes -què podrien ser, si no?- no els treu importància. Són imatges heretades que impacten, commouen, mobilitzen, capgiren, i això té molt de mèrit.

Absurda és la pretensió de construir una cultura sense mites, limitada al coneixement científic i la producció artística. Els mites no van sorgir perquè sí, o per casualitat, o com a diversió; els mites tenen una funció humanitzadora rellevant, i mal farem si els ignorem, si els oblidem, si no ens en servim. És un dels riscs de la nostra cultura actual.

És clar que costa apropar-se als mites, que cal una obertura d'esperit i una formació per tal de poder-hi accedir. I és clar també que algunes de les institucions conreadores de mites se'ls apropien, en lloc de posar-los al servei de la comunitat. En fan els vertebradors d'una identitat tancada, cosa que contribueix a allunyar a molta gent dels mites. És doncs important que hi hagi un esforç per part de la societat d'accedir als mites i un esforç per part de les institucions que els conreen per posar-los al servei de tothom, sense oferir-los només a canvi d'adhesions identitàries.

Cal recuperar els mites, cal incorporar-los a la dinàmica cultural, cal deixar-se interpel·lar per ells, ni que sovint resultin llunyans o incòmodes. No hem vingut a viure còmodament, hem vingut a viure a fons.