Petrarca: Sonet 211

Simone Martini 1320

"Voglia mi sprona, Amor mi guida et scorge,
Piacer mi tira, Usanza mi trasporta,
Speranza mi lusinga et riconforta
et la man destra al cor già stanco porge;

e ’l misero la prende, et non s’accorge
di nostra cieca et disleale scorta:
regnano i sensi, et la ragion è morta;
de l’un vago desio l’altro risorge.

Vertute, Honor, Bellezza, atto gentile,
dolci parole ai be’ rami m’àn giunto
ove soavemente il cor s’invesca.

Mille trecento ventisette, a punto
su l’ora prima, il dí sesto d’aprile,
nel laberinto intrai, né veggio ond’esca."

Petrarca, Sonet CCXI

Versió catalana de Narcís Comadira (1985):

"M'esperona el voler, l'Amor em guia,

el plaer em tira, l'hàbit em transporta,

l'esperança m'incita i reconforta

i dóna la mà dreta al cor, que defallia.

La pren el miserable i no s'adona

que és cega i deslleial la nostra escorta:

hi regnen els sentits, la raó és morta,

i un desig vague un altre n'afaiçona.

Virtut, honor, bellesa, un gest gentil

i dolços mots als bells rams m'han lligat,

on el cor s'hi envesca, bla, sens mida.

Mil tres-cents vint-i-set, havent tocat

just l'hora prima, el dia sis d'abril,

vaig entrar al laberint; no en veig l'eixida."

Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):

"L'afany m'empeny; l'Amor em porta i guia,

el pler m'atrau i l'hàbit em transporta,

l'esperançar m'alegra i reconforta

i la mà dreta el meu cor les atia;

i el míser la recull, car mai sabria

que és cega i deslleial la nostra escorta;

hi imperen els sentits, la raó és morta;

l'incert desig un altre n'inicia.

Virtut, honor, bellesa, gest gentil,

mots dolços que als bells rams m'heu dut devora,

on, suaument, el vesc mon cor reté!

Mil tres-cents vint-i-set, en aquella hora

de bon matí, el dia sis d'abril,

entrava al laberint: no n'eixiré."